Editorial

LOURDES CARDONA

Fa tot just un mes, mig miler d'alumnes de diversos centres educatius de Tàrrega participaven en el Let's Clean Up Europe, una acció que es duu a terme a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d'aquests residus abocats il·legalment a l'entorn natural. Van recollir mitja tona de deixalles de tota mena. Però Tàrrega no va quedar impol·luta.

Dissabte passat, en la macrobatuda organitzada en el marc de la campanya Stop Residus Tàrrega, promoguda per entitats i administracions de la capital de l'Urgell, se'n van recopilar 1.300 quilos. 1,3 tones, que es diu aviat! Les imatges de les bosses i més bosses de brossa que han compartit els impulsors de la iniciativa demostren que el que ens sobren són quilos i quilos d'incivisme.

Per moltes accions de sensibilització que es duguin a terme, sembla que som incapaços de mantenir el nostre entorn net. Perdoneu-me però soc pessimista. Com hem d'aconseguir generar menys residus i reutilitzar més si no som capaços de fer un gest tan senzill com no llençar les escombraries a terra? Guardar-les fins que trobem una paperera és tan complicat? Per l'estat que presenta el nostre entorn es veu que sí (l'acció de dissabte ho corrobora en el cas de Tàrrega, però, per desgràcia, és una problemàtica comuna allà on vagis). Però, per què m'enganyo? Si hi ha cops que no es tracta només de trobar un indret on abocar les deixalles (oi que hi ha cops que veiem una paperera amb escombraries a tot arreu menys al seu interior?)!

El fet que les generacions més joves, que integraven bona part del grup de voluntaris que dissabte va escombrar la nostra ciutat, siguin més conscients de la importància de tenir cura del nostre entorn és un motiu per a l'esperança. Els més grans hauríem d'emmirallar-nos-hi; ens donen una lliçó dia rere dia. Quin exemple pretenem donar-los sinó?