Editorial

LOURDES CARDONA

Des que va començar aquest malson col·lectiu, que afecta més de 180 països arreu del món, hem pogut explicar moltíssimes notícies, la pitjor de les quals és, de llarg, la pèrdua de tantes i tantes vides humanes. D'altres, esgarrifen, com la contínua escalada de contagis o la manca de recursos en alguns centres sanitaris per fer-hi front. D'altres, fan bullir la sang, com la doble compareixença del president espanyol el cap de setmana passat per dir... res de rellevant! Però moltes altres, entendreixen el cor o et prenen un somriure, o ambdues coses alhora.

En aquest darrer grup hi podem incloure moltes de les notícies que us expliquem a les pàgines de Crònica d'aquesta revista, la segona que fem en unes condicions que no són les òptimes. Tenen a veure amb la capacitat humana d'empatia, de posar-se al lloc de l'altre, de voler ajudar l'altra persona: estan relacionades amb la pila de mostres de solidaritat que han sorgit des que es va decretar el confinament de la població per provar de frenar "la corba" de contagis. És amb el que em quedo.

Aquí, a Tàrrega, per exemple, s'ha creat una de les xarxes de voluntaris per ajudar les persones que puguin passar dificultats per culpa del coronavirus més potents de les comarques de Lleida; hi ha hagut una allau de mans que s'han ofert per fer mascaretes casolanes; hi ha gent que aprofita la seva impressora 3D per fer viseres per al personal sanitari; hi ha particulars i empreses que han fet donacions al CAP, que s'havia quedat sense bates per als seus professionals...

Accions similars s'han repetit a la resta de la comarca, de les terres de Lleida o de tot Catalunya, com ho han fet les accions per fer comunitat, malgrat la distància social que imposa el confinament, o les mostres de solidaritat amb el personal sanitari (els autèntics herois en aquesta crisi, però no només en la pandèmia).

Ja ho deia la setmana passada Pep Sanz al seu article. Està molt bé aplaudir els sanitaris ara que treballen incomptables hores, amb menys recursos dels que caldria, en un clima d'alta complexitat i d'extrema cruesa. Però és insuficient, perquè metgesses i infermers fa massa (anys) que treballen sota tensió a fi de mantenir el servei assistencial tot i les retallades. La seva de solidaritat és infinita. Milions de gràcies.