Editorial

LOURDES CARDONA

Aquest dimarts a primera hora no tenia gens clar de què us parlaria avui aquí. Però després d'haver portat el Joel al metge perquè feia dies (setmanes) que arrossegava tos insistent, s'havia llevat enfebrat i no tenia gana (cosa que en ell és simptomàtic), ho he tingut clar. Us vull parlar de virus, bé, més ben dit, de la por que generen. 

La sala d'espera de l'àrea de pediatria del CAP era plena de gom a gom (em sembla que pocs cops l'he vist tan concorreguda i mireu que l'he trepitjada vegades des de l'agost del 2016!), i la meitat de les persones que s'hi esperaven duia mascareta. Deu tenir res a veure amb el coronavirus que ha saltat a la fama aquest inici d'any? 

Ni ho sé ni m'importa gaire, la veritat (almenys ara). Em sembla que en fem un gra massa, amb aquest virus, l'epicentre del qual l'hem de situar a la ciutat xinesa de Wuhan. Em remeto a les xifres, encara que també les vulguem posar en quarantena... Dijous al matí es comptabilitzaven 28.280 afectats i 565 morts. És a dir, que la taxa de mortalitat per aquest coronavirus és de l'1,99%. Una xifra molt més baixa que la de la grip comuna, la letalitat de la qual acostuma a superar el 10% dels casos greus (segons dades oficials, des de l'inici d'aquesta temporada, la mortalitat en els casos greus és de l'11,5%). Per tant, qui o què encén el botó vermell pel que fa al nou coronavirus?

Ho deia prou bé dimarts a La Peixera Joan Cal, director executiu del Grup Segre: "El virus és la por." I la por ens fa fer coses tan poc racionals com deixar d'anar a restaurants xinesos, de comprar en basars xinesos o d'afusellar amb la mirada ciutadans provinents del gegant asiàtic quan ens creuem pel carrer. Nosaltres ens diem humans? Fem-nos-ho mirar! Qui està malalta, greument malalta, és la nostra societat.

La mare d'un nen d'uns 15 anys que s'esperava just darrere nostre al CAP, anava avituallat amb mascareta i que va apartar la seva jaqueta a la velocitat de la llum quan va sentir tossir el Joel, li explicava al seu fill (suposo que empesa per la meva expressió facial) que la mascareta servia per evitar que una persona contagiada encomanés la malaltia i no a l'inrevés. "Punt positiu", vaig pensar. Però li vaig treure ràpid en sentir que proposava que les mascaretes haurien de ser de colors diferents, per poder diferenciar les persones sanes de les que no ho estan. Entenc que tinguem por, però sota cap concepte podem permetre que ens marqui el camí.