Dissabte passat encara sense voler era impossible no veure alguna cosa de l’absurda i esperpèntica i alhora espectacular cerimònia medieval que feia més de 70 anys que no es veia. Ja podies canviar de cadena, tancar la televisió i posar la ràdio, tant era, perquè a tot arreu igual que va passar amb el funeral de la reina Elisabet II, menjaves el mateix tothora. I tot i que molts insistien en un canvi i renovació monàrquica, veient aquelles imatges i aquella parafernàlia que et transportava directament a l’època medieval, ja veies que de renovació poca.

I si bé la reina Elisabet II no va morir fins al 2022, sembla que sota el nom en clau “Operation Golden Orb” ja preparaven el fastuós esdeveniment des del 2016, que en Carles tenia ganes de ser rei. I amb puntualitat britànica, a l’hora prevista, van sortir Carles III i Camil·la per la porta principal del Palau de Buckingham, escortats per 200 guàrdies, acompanyats per una banda dels Royal Marines i de la pluja, que a Anglaterra gairebé sempre hi és present. Des d’allà van fer 2 km fins a l’Abadia de Westminster en un carruatge d’estat, de nom Diamond Jubilee tirat per sis cavalls de raça, però aquí sí que s’han modernitzat i la carrossa porta suspensió hidràulica, aire condicionat, calefacció i vidres elèctrics. He de dir que jo frisava per veure si es convertia en carbassa i els portava directament del món reial al món real. 

Es veu que el rei portava una Túnica d’Estat (no sabia que això existís) del seu avi George VI del 1937, que d’això se’n diu reciclar i la resta són tonteries, i una camisa amb brodat d’aglans. I tant la Camil·la, com la Kate i la Charlotte segons van dir portaven brodades les flors que representen les 4 nacions del Regne Unit, que són les roses, narcisos, cards i trèvols, per fer una picada d’ull a totes les nacions sense estat que formen el Regne Unit, van dir, tot i que després el rei s’assegués sobre la Pedra de Scone, també coneguda com Lia Fail, Pedra del Destí o Marbre Fatal, demostrant un cop més que Anglaterra s’asseu sobre Escòcia. 

Curiosament a Camil·la la va vestir el modista preferit de lady Di, qui hauria d’haver sigut la reina i que estils molt similars no tenien, les senyores. No es pot negar, però, que l’amor de Carles per Camil·la és profund i sincer perquè no ha parat fins a coronar-la reina no només del seu cor si no d’Anglaterra. Qui ja es frega les mans pensant que un dia ella serà la reina és la Kate, i ves que des d’ara i sota un altre nom amb clau, no preparin ja la propera coronació, que a l’edat que en Carles ha estat coronat pot ser que no sigui massa enllà.
Un cop fet aquest resum de la coronació, he de dir que a mi em sembla una autèntica aberració aquest malbaratament i dilapidació de diners quan hi ha tanta gent necessitada, a Anglaterra també, tot havent-se convertit en l’esdeveniment més car de la història recent del Regne Unit superant fins i tot al funeral de la reina Elisabet II, que segons diuen ha costat més de 100 milions de lliures esterlines o l’equivalent si no vaig errada a uns 115 milions d’euros. I he de dir que mai no he entès que al segle XXI continuem mantenint monarquies, que no serveixen per a res i que tots són més justos que un pany de cop, que potser és per allò de l’endogàmia.
Més de 29.000 policies presents, franctiradors a la teulada de l'Abadia i voltants i oficials de la policia secreta (si en tenen de por de morir vestits). Una dada que pocs tenen en compte, és que al pressupost de la festa cal sumar-hi uns 1.565 milions d’euros, que es diu aviat, que són els que el Regne Unit perdrà per manca de productivitat de tots aquells hooligans que van aguantar estoicament no sé quants dies sota la pluja, sense treballar, una mica més pobres per poder vanagloriar-se del luxe dels altres. Poc ens passa, ja us ho dic, perquè permetre aquestes coses és que no estem bé.