Congrés de literatura infantil i juvenil
Finestres

Acostumem a anar molt amunt i avall, d'oest a est sobretot, per actes, recitals, i altres cosetes del món cultural. I aquest cap de setmana, ha tocat Barcelona, la capital, aquella ciutat on de vegades costa que t'entenguin quan demanes un cafè amb llet (no amb gel) en català, però on també et pots quedar bocabadat amb la seva vida comercial i cultural.
Coincidia que la nostra Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'AELC, sàviament dirigida per la Bel Olid, duia a terme el 6è Congrés de Literatura Infantil i Juvenil "Llegir per llegir", "l'acte d'amor pels llibres més gran que es pot fer: sembrar la llavor de la literatura en els lectors joves d'avui per tal que siguin els lectors de demà", en les seves pròpies paraules.
Dues jornades, la primera de les quals ens vam perdre per atendre altres compromisos, que van servir per debatre àmpliament i sincera amb professionals del sector, i compartir experiències sobre el present i el futur més proper de la lectura entre els joves i els més petits.
Divendres hi hagué una matinal de tallers amb joves lectors i els escriptors d'aquest gènere, i més tard, un taller de Booktube i edició de vídeos. Es constatà que no tenim booktubers ni podcasts en català, tot i les iniciatives reeixides individuals existents i les possibilitats de les xarxes. A la tarda dues sessions: una taula rodona sobre tendències actuals amb escriptors com Care Santos i una conferència.
I el dissabte 1 de desembre, ja amb la nostra presència, vam escoltar dues taules rodones: la primera, sobre temes tabú amb Txabi Arnal, vingut de Gasteiz, Maite Carranza, José Luis Ponce i Raquel Pueyo; i la segona, sobre gèneres invisibles –diria més aviat minoritaris– amb Saïd El Kadaoui (no-ficció), Miquel Àngel Llauger (poesia) i Carla Rovira (teatre), que es va referir a una experiència a la nostra Fira de Tàrrega.
Encara que sembli mentida, hi ha temes que les editorials (grans) no volen tocar: la mort, el sexe, les minories, els abusos. No ens hem normalitzat com a societat, en paraules de Carranza, i sovint, per l'educació rebuda en tants anys, escoles, editors i mares i pares tenen com un pacte de silenci tàcit i hi ha formes de censura.
És increïble que els llibres no puguin parlar clarament de sexualitat i que sembla que preferim que els adolescents es mal eduquin amb la pornografia. O com es va explicar, que els editors "recomanin" que el drac d'un conte no es mengi el rei o que no es parli de mals policies. En el sistema de la corrupció i la retallada de drets volen que els creadors siguem políticament correctes. Es posà de manifest el retrocés actual i l'excés de protecció i dirigisme sobre infants i joves, que fa que sovint, tant aquesta bèstia peluda que anomenem Mercat com les famílies, escullen camins que no motiven els joves lectors. Es llegeix amb les ulleres del didactisme, no com a obres de lleure, que és el que són. I després ens queixarem que no llegeixen...
Una de les conclusions més interessants, per sintetitzades, eren les de la llibretera Núria Cárcamo quan ens proposava:
"Apunteu:
- Abandoneu tot altaret. Parleu d'a tu, de lector a lector.
- Feu que la literatura sigui present arreu.
- Aprofiteu les noves tecnologies.
- Socialitzeu la lectura."
Quines grans propostes! I n'hi hagué moltes més que no podem recollir per espai.
Al migdia es féu un dinar d'escriptors amb joves creadors, i a la tarda la taula sobre com contagiar la literatura infantil i juvenil amb Núria Càrcamo, Josep R. Cerdà, Anna Herráez i Josep M. Soler, amic i coautor del programa Llegir per sentir de Ràdio Vilafranca, amb qui ens vam retrobar. Teresa Saborit féu les conclusions del congrés com a relatora i després van entregar el Premi Aurora Díaz-Plaja.
Molts temes oberts, propostes, qüestions òbvies mai no dutes a la pràctica, riscos amb grans possibilitats, assumptes només esbossats... Moltes coses que cal que siguin assumides per la societat, i unes quantes que han de ser admeses i defensades pels mitjans de comunicació i duts a la pràctica (de veritat) per les institucions i governs. Potser necessitem menys manifestos, declaracions i medalles, i ens calen més orelles per escoltar decisions agosarades, valorar (i pagar) la cultura i assumir la realitat canviant.
No cal dir, AELC, que esperem que algun dia feu aquests esdeveniments a Ponent. A Tàrrega ens hi oferim i tenim molt a dir en el camp literari i cultural. Us esperem, Bel. Veniu?

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari