Amb aquest fragment de la cançó de La Trinca al cap començava aquest escrit fa uns dies, no sabia cap a on volia que anés exactament, fins que em vaig engrescar a mirar els programes antics de la nostra festa, les Festes Claverianes que en deien antigament, i ho vaig tenir clar, faria un escrit sobre els actes més rellevants que han passat pels programes de les festes majors de setembre. I és que com molts sabreu, aquesta setmana a Verdú hem estat de festa major, el dia 9 de setembre és la diada de Sant Pere Claver i a Verdú és festa grossa, i per matar els nervis dels dies previs em vaig posar davant l'ordinador a escriure aquest escrit.

Pel primer acte ens remuntem fins fa gairebé cent anys, concretament 97, el maig del 1924, passant prèviament per molts municipis i havent creuat el toll que separa Cartagena d'Índies i Verdú, arriba, enmig d'una gran festa, la costella del fill predilecte de Verdú. Des d'aquest dia podem dir que s'inicia i queda per sempre les ganes d'ensenyar-la en una gran processó, no sabem exactament si aquell 8 de setembre del mateix any van fer la primera processó tal com la coneixem avui, però les veus expertes diuen que probablement la primera processó va ser l'any següent, el 1925. Una de les processons més celebrades i concorregudes van ser les de 1974 i 1999 pels 50 i 75 anys de l'arribada de la relíquia.

L'any 1977 a la 1 del migdia després de la proclamació de la pubilla "Vila de Verdú", del pregó i una "detonadora traca", es van presentar a la vila els nous gegants i capgrossos adquirits el mateix any al taller Aragonesa de Fiestas, i pagats per l'ajuntament, aquests eren un Quixot i una Dulcinea, sortits d'un motlle molt utilitzat per aquest taller a l'època, però van tenir una vida molt curta, el 1983, sis anys després de la seva adquisició, van fer la seva darrera aparició per la poca estima que rebien aquestes dues figures, i des de llavors van donar tombs per diferents dependències municipals fins al 2016, que la colla gegantera els va vendre per poder realitzar la nova geganta de Verdú, la Magdalena.

L'any 1978 van arribar a Verdú el ros, l'alt, i el de la barba, i no, no eren els reis mags de l'orient, eren La Trinca amb el seu xou, L'aconteixement del segle al País Català, així ho promocionava al programa d'actes, dos dies després sense tanta expectació actuava al mateix escenari Pere Tàpies. L'any següent, el 1979 tornaren La Trinca amb l'espectacle Pel broc gros.

Als inicis dels anys 80 entren en acció les majorettes i la banda de tambors i cornetes, sota la direcció de la germana Jovita, que durant molts anys fins als principis del 2000 actuarien a les cercaviles de la festa major, Bacus i altres festes verdunines.

A partir d'aquí pocs canvis, pocs noms coneguts, o poques novetats han passat pel programa d'actes de la festa major de setembre, poques vegades hem vist uns correfocs o un castell de focs per acabar la festa major, abans cada dia una audició de sardanes, després dos dies, i fins al dia d'avui amb un sol dia d'audició, una coral formada amb 20 cantaires cantaven a la missa major, ara prou feines tenim per completar les diferents veus que requereixen les partitures. Tot ha anat a menys, poca implicació per part de la gent, no són aquelles festes on tot el poble hi participava, tenim també el hàndicap que quasi sempre cau entre setmana i tothom treballa o és fora, i els anys que cau en cap de setmana hi ha Fira Tàrrega pel mig. Clar que també hem de contar que a Verdú no tenim la sort de ser un poble amb molts ingressos com d'altres i la demografia va a menys.

Per acabar i si em permeten els lectors, voldria dir al bon amic del meu padrí, el Sr. Joan Duch, que estaré molt content d'ensenyar-li quan vulgui el museu d'arqueologia del meu padrí i que estaré encantat de visitar el museu de Guimerà, tampoc em voldria deixar de dedicar unes paraules d'agraïment cap a la Lourdes Cardona, que gràcies a ella avui estic escrivint a aquesta revista i per confiar en una persona tan jove i pràcticament inexperta com jo, moltes gràcies! Sort i encerts!