Editorial

LOURDES CARDONA

Des que el 27 de juliol vaig prendre la decisió, he pensat desenes de vegades en aquesta columna, la darrera que us adreço des d'aquesta tribuna. L'únic que n'he tret del cert és que no hi ha una bona manera d'acomiadar-se. Sortosament ho faig a mitges; aquest divendres poso punt final a la meva etapa com a directora de Nova Tàrrega però no a la meva relació amb la ciutat, amb la qual ja som vells coneguts en el terreny professional.

El meu vincle amb la capital de l'Urgell es va estrènyer sobtadament l'endemà de la Fira de l'any 2014, quan vaig aterrar a la delegació del diari Segre per substituir l'Albert Pont, que acabava de tenir un seriós ensurt de salut. Gràcies a la confiança que em va fer el Grup Segre, vaig arribar de puntetes, sense fer soroll, i de mica en mica vaig descobrir el setmanari i la seva relació amb tots els actors de la ciutat (lectors, entitats, administracions...) fins que me la vaig fer meva. Fins al punt que el 2016, quan vam presentar la nova maquetació de la revista, tenia una sensació agredolça pel fet que faria unes vacances més llargues de l'habitual perquè acabava de tenir el meu segon fill.

Ara tinc una sensació similar. Estic il·lusionada davant la nova etapa professional que encetaré dilluns vinent a l'Ajuntament, però també em sap greu deixar enrere una feina que m'ha fet molt feliç, m'ha permès aprendre moltíssim i compartir grans moments amb totes vosaltres. Els missatges que m'heu fet arribar algunes en assabentar-vos de la meva partença em fan sentir molt valorada a Tàrrega i, el que m'omple més, estimada. Gràcies infinites per fer-me saber que valoreu la feina que he fet els darrers set anys a Nova Tàrrega i pels vostres bons desitjos. 

Crec que no he fet res d'extraordinari, però he procurat fer-ho de la millor manera que sabia. Quan coincidia amb el Ramon Boleda, per qui sabeu que sentia una devoció especial perquè em recordava moltíssim el padrí Miquel, em deia: "Lourdes, ets molt humana i ho transmets en la teva feina." Era la millor floreta que em podien tirar, perquè crec que quan expliques històries properes  (com passa al setmanari) ho has de fer tenint present les seves protagonistes, sobretot quan es tracta de males notícies. 

Aquesta manera de treballar m'ha permès compartir els vostres èxits i també el vostre malestar i dolor. Amb algunes de vosaltres hem plorat juntes i no em fa vergonya admetre-ho, ja que m'ha permès fer una gran feina; l'especial d'Agraïment que vam publicar l'any passat és l'exponent del qual em sento més orgullosa. 

Ara bé, tota la feinada que hem fet a Nova Tàrrega els darrers anys és un èxit col·lectiu, sense els meus companys (sobretot sense el Pau, que amb la seva serenor ha plasmat sobre el paper les idees que em ballaven pel cap) i la gran família de col·laboradors del setmanari, així com sense el suport dels anunciants i lectors res no hauria estat possible. Mil gràcies a tots!

Estic segura que podria haver fet més, però el preu que n'hauria hagut de pagar, per a mi, era massa alt. Així que us demano disculpes si creieu que algun cop no he estat a l'alçada. Estic segura que la Laia Pedrós, que és qui em relleva, hi estarà. Felicitats, Laia, i molts èxits a can Segre!

Vaig arribar l'endemà d'una Fira i deixo la revista just abans d'una altra, un esdeveniment que només m'he perdut en una ocasió des que tinc memòria; un esdeveniment que recordaré tota la vida perquè els meus fills (tots dos!) van decidir que passejant per la Fira, enmig de riuades de gent, era el millor moment per prescindir de la nostra mà per caminar (quin patir empaitant-los vigilant que no els tombessin com bitlles!). Però la Fira també és especial perquè hi he vist espectacles que m'han colpit d'allò més (recordo especialment els pollastrets de la Carla Rovira) o m'han arrencat mil i una riallades (com un off que va omplir a vessar la plaça de Sant Antoni fa ja uns quants anys). 

Per això, perquè 40 anys de FiraTàrrega són plens de molts records, vaig trobar una excel·lent idea la proposta que ens va fer la Montserrat Aloy Roca per a aquest especial. Per molts anys més de Fira i de records!