Un judici i unes eleccions

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

El proper dia 12 comença (l'article es va publicar divendres passat a la versió en paper de Nova Tàrrega) el judici als presos polítics catalans: una presidenta del Parlament, un vicepresident del Govern, cinc consellers i dos destacats activistes polítics, entre altres; tots davant d'un jutge del qual fa pocs mesos se'ns deia que era controlat "per darrere" pel Partit Popular.

Passaran, passarem com a país, per setmanes i setmanes d'un llarg i complex procés judicial pel qual desfilaran un expresident del govern espanyol entre un llarg reguitzell de testimonis cridats a declarar per acabar traient conclusions d'una causa general difícil de justificar, i sols fruit d'una justícia polititzada i venjativa.

Tan polititzada que entre les veus de l'acusació hi haurà nogensmenys que el secretari general de la formació política Vox! Quin altaveu tan bo per a les eleccions que al maig resoldran la representació espanyola al parlament europeu, els parlaments i governs de la majoria de comunitats autònomes espanyoles i la composició de tots els consistoris municipals. Una formació política d'ultradreta ultramuntana acusant uns independentistes pacifistes. Barra lliure de micròfon, pantalles i informacions periodístiques. "Tot molt normal", podríem anar dient amb ironia… Imaginem Marine Le Pen acusant de colpistes membres del govern independentista de Còrsega en un tribunal.

Aquest judici també servirà per posar un micròfon als presos polítics. Un micròfon i una càmera al davant. La càmera de la vergonya i el micròfon de la ignomínia. La càmera que ens els mostrarà, i els mostrarà al món, presos durant mesos, ara davant un jutge. I el micròfon que els permetrà parlar, que els permetrà explicar, respondre, exposar amb paraules tota la veritat; una veritat que ha de tallar una xarxa de mentides. Una veritat que ressoni; que passi el que passi, constati què va passar a Catalunya i què hi passa realment, i que tots ells són ben innocents.

També el seu encausament judicial ha de ser una plataforma per recordar-nos-els dia a dia. Per no oblidar. Per tenir-los presents. Per ser-ne conscients el dia de les eleccions del maig: en el vot a Catalunya, però també per veure com en les eleccions es votarà a la resta de l'Estat espanyol. Veurem quantes sumes "a la andalusa" es podran donar a altres comunitats autònomes que votaran… La primavera que vindrà ens marcarà el pas polític pel futur a mitjà termini. Ho marcarà pel resultat de les diferents eleccions del maig, però sobretot pel que en surti d'aquest horrorós judici.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article