Sobre calés

Sobre calés
Sobre calés | Christian Dubovan on Unsplash

Hau llegit mai cap text de Montserrat Aloy? Us heu deixat seduir per la seva manera d'entrellaçar les paraules? Ara ho podeu fer de tant en tant a les nostres pàgines. Trobareu els Apunts del Natural d'aquesta filòloga i escriptora a la secció d'Opinió cada quinze dies.

Comptes i comptes i no et surten. Els comptes, clar. I comences a fer una llista dels greuges que no pots pagar, llarga com un dia sense WhatsApp. Te la mires de reüll, i encara endevines que hi falten ítems. Obres i et deixes endur per les imatges suggeridores de l'Instagram. Maleït sia, aquest coi d'invent. Has trobat els darrers punts de la llista de greuges econòmics contra tu mateix/a. L'escrius, ben a poc a poc, com si et tatuessin a la pell allò que més (et) perjudica, i amb veu clara i segura, anuncies:

1. Que els vaixells de paper, articles de guerra, bocins de roba i ninots del tipus "queco" (de "què collons en faig") NO entraran a casa teua, perquè la síndrome d'Estocolm –aquella que et segresta quan comences una sèrie d'articles innecessaris però indispensables– i blablabla i ara que vaig pel número 24 va i plega l'editorial. Amb la despesa feta, podries haver passat un cap de setmana a Menorca.

2. Que per més que jurin, perjurin i m'abdueixin, NO em compraré els sostenidors/calçotets/mitjons que tant s'anuncien mitjançant models "trets del barco ballenero, i descongelats després", com diu la meua parella. Ni tinc temps ni espai per anar-me canviant la roba interior segons l'estat d'ànim. "Ni falta que... moment, aquest estampat..."aiquemono"... aguanta, coi!"

3. Que els 6 tipus de pasta als quals has promès amor etern no serveixen per assolir la pau interior. Que el menjar vegà costa un ovari i mig i que la dependenta et mira malament quan deixes la meitat de la compra a la caixa enregistradora, just abans de pagar. Que res et farà tan infeliç com que els ous de guatlla vegetariana no siguin de guatlla vegetariana, ves.

4. Que comprar llibres de molt d'èxit només fa que intoxicar el gust i el dubte cap als clàssics. L''Odissea' és una manera de parlar de tu, quant a llibres fa referència. Homer és el nom del teu llibreter de referència. La Paula Coelho és el nom d'una tia segona teua, que pontifica quan no se li demana. "Estic servida, mercès."

5. Que a lo teiatru, lo sini, les performances de truites a la francesa i altres espectacles culturals de més enllà del Bruc no hi aniràs, perquè la teletransportació no et fa gràcia (per si et mareges) i tampoc hi ha alternativa a l'Alsina Graells. "È lu que hi ha", li has dit a un de Barsalona, ben seriosa.

6. Que tampoc assistiràs a les presentacions de novel·les eròtiques de pestanyes en amunt, de pa(r)elles de Teflon que no s'enganxen, de llibres de poesia escrits amb la mà esquerra ni als tastos de vins de l'Esquerra de l'Eixample. No perquè siguis misògina, no. És perquè sempre et fa figa lo moneder i t'enduus la parella a casa, l'erotisme de pa-sucat-amb-oli, la mà esquerra de l'enòleg de l'Eixample o tot plegat A CASA. Casa teua, que només té 1 habitació per a dormir.

7. Que endeutar-se fins a les celles depilades per un creuer a les illes gregues –malament comença, que Mykonos et sona a somni eròtic– no pot ser bona idea, ara que el gener ja s'ha acabat i que només falten 5 mesos per a la paga doble. El camerino que anuncien és més petit que el teu pis sencer. "Que se'l confitin!", crides des de la finestra del bany.

8. Que ara no és un bon moment per entrar al gimnàs, ni a l'acadèmia d'idiomes, ni a cap lloc on per saludar i demanar informació ja et demanen 15 euros. Com a molt entraràs al taller de cotxes, per mirar-te el mecànic de prop. Merda, li deus 15 euros de la darrera reparació. "Fes veure que no el veus...".

Obres el teu compte corrent des del mòbil, i veus que t'han carregat 180 euros de llum i de gas. Vas a proveir-te d'espelmes i de mantes a Càritas, i et demanes un desgraciat a l'Ateneu. Encara som a dia 8 de febrer, i ja t'has gastat la meitat del sou en despeses innecessàries, segons El Banc. Respires fluixet, no fos cas.

Comentaris

Valentina Botana Igualada
1.

Hilarant!!! Molt aguda,la Montse!!! He rigut molt!

Comenta aquest article