Tàrrega i els sense sostre (II)

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

GÚMER UDI

He acollit amb satisfacció l'escrit de la regidoria d'Acció Social i Família de l'ajuntament de Tàrrega i Càritas Parroquial de Tàrrega, publicat en aquest setmanari divendres passat (25 de gener).

El fet de contestar, informant, el considero altament positiu, encara que el contingut de la resposta m'hagi produït una sensació agredolça.

Celebro que hi hagi un protocol que, aparentment, pel que fa referència als sense sostre, ho cobreixi tot, i a la vegada em dol haver de lamentar que les prestacions que es desprenen d'aquesta cobertura siguin tan minses. 

La percepció que tenim de l'alberg és que és municipal, i resulta que no. L'alberg és de Càritas i l'Ajuntament hi col·labora, tot i que a la pàgina web figura com a servei municipal.

Els termes de l'escrit (sempre amb tot el respecte) m'han semblat una mica ambigus. Interpreto que la pensió complerta és la que es dóna als transeünts que treballen i van de pas. Ergo... als que no treballen i no van de pas, se'ls dóna cafè (se suposa que vénen dinats?) i ressopó (se suposa que vénen sopats?). 

L'indigent del qual parlava dubto que pogués ni treballar ni continuar el viatge, almenys per la seva aparença. I em consta que va dormir al carrer durant tres setmanes, sense auxilis evidents. M'agradaria saber què procedeix en casos semblants.

També m'agradaria saber si els diumenges i festius, un cop instal·lats a l'alberg per la Policia Local, els transeünts resten sols?

Segons tinc entès, l'alberg compta amb subvencions de la CE i d'altres organismes del país (Benestar Social, Diputació, etc.) que col·laboren en el seu sosteniment. Sembla que, per aquest servei, l'aportació econòmica del nostre Ajuntament no arriba als 3.000 euros anuals, més els serveis de la Policia Local esmentats en l'escrit. 

Si l'últim any es van atendre més de 500 usuaris, a part d'altres múltiples prestacions, no hi ha cap dubte que Càritas, titular del servei, s'ha de veure obligada a fer autèntics equilibris per poder quadrar els números. 

El meu reconeixement a l'ingent labor de Càritas, mai prou ponderada. 

Caldria que el nostre consistori s'hi impliqués, econòmicament, de forma més àmplia. Així podria oferir-se alguna cosa més que cafè i ressopons a gent que ni ha dinat ni ha sopat, alhora que es podria aconseguir que algú atengués l'alberg els diumenges i festius. No oblidem que si fos municipal el cost no tindria comparació.

Al respecte, quedi clar que de cap manera voldria pensar que pot mancar ni sensibilitat ni voluntat política per aquesta implicació.

Observo que la resposta esmentada omet qualsevol al·lusió al cas del sense sostre que va donar lloc al meu article, com, tampoc, a les "especials" actuacions que el varen envoltar. 

Quina llàstima. Com si no hagués existit. Pel que a mi respecta i, amb la informació facilitada en l'esmentada resposta, per més que ho intento no trobo el lloc on encaixar-lo dins d'aquest elaborat, detallat i extens protocol.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article