Assassinar "l'àngel de la llar". Cartes impertinents de M. Aurèlia Capmany

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

FÒRUM FEMENÍ D'OPINIÓ

Des que la Marta Nadal va venir a l'Ateneu en motiu de l'Any M. Aurèlia Capmany i vam redescobrir la seva obra, no hem deixat de pensar que, com a dones que volem que totes i tots tinguem els mateixos drets i oportunitats, hem d'aprendre molt d'ella.

La violència d'homes contra dones, el menyspreu que alguns manifesten i utilitzen, el mal físic i el mal psicològic –quantificat més un que l'altre, però que podem afirmar que el psicològic té unes dimensions intolerables–.

Hem entès que l'àngel de la llar, descrit magistralment per la M. Aurèlia en la seva obra, és un agent de generar sofriment i per això hem decidit fer pública aquesta reflexió:

Podem dividir els treballs del nostre món en dos grans grups:

  1. Treball productiu que és el remunerat, el de fora de casa i que fem tant homes com dones.
  2. Treball reproductiu no remunerat (la gratuïtat de les feines de cura entre aquells que ens estimen és un valor que no hem de perdre, però es necessari que tant homes com dones siguem igual de generosos) realitzat majoritàriament per nosaltres, les dones, que conté no només embaràs i lactància, inclou també la cura del grup familiar, som les gerents d'aquest grup i la mà d'obra; i en moltes cases sense cap agraïment, amb menyspreu i culpabilització, i per acabar-ho d'arreglar nosaltres tenim un sentiment fortament arrelat que és la nostra responsabilitat i si les necessitats del nostre entorn pròxim no estan satisfetes, tenim una percepció de culpa molt dolorosa que ens porta molt sovint a renunciar a les nostres pròpies il·lusions i iniciatives.

M. Aurèlia Capmany hi reflexiona en aquesta carta que podeu escoltar en un vídeo a Youtube o llegir-la al llibre titulat: "Cartes impertinents de M. Aurèlia Capmany" on trobaràs aquesta i d'altres i totes segur que tenen molt de suc.

En aquest carta ella ens proposa d'assassinar l'àngel de la llar.

L'àngel de la llar és aquest sentiment que ens porta a tenir l'obligació d'una colla de feines, habilitats i coneixements que de totes juntes direm: "allò domèstic = treball reproductiu no remunerat", de gran transcendència en la qualitat de vida de la nostra comunitat i que, per tant, podem titllar d'imprescindible, i quan tothom tira pilotes fora i en arribar de la feina o en algun moment del dia vull seure, llegir el diari o continuar una activitat que estic realitzant i el sopar està per fer i tots són músics o fa molt vent i l'Àngel de la llar diu amb veu molt dolça: "va dona, fes-ho!" i com que és un seductor deixem el que estem fent i…, o volia anar a una reunió sobre drets de les dones, però els fills han convidat a sopar uns amics i jo dic que no puc perquè he d'anar a una reunió, i ja hi som, l'àngel a cau d'orella: "faran uns plats que no es podran menjar i els amics no estaran contents, va dona, ajuda'ls que tu ets bona cuinera!", i apa, truca: "M'ha sortit un imprevist i no podré venir" i cap a fer el sopar...

M. Aurèlia Capmany diu :

"Aplica't la història, senyora de bé, i creu-me: si vols fer alguna cosa de bo en aquest món i no et resignes a ser un esbós de persona, assassina l'àngel de la llar; només així començaràs a viure."

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article