A Catalunya tenim una política tributària errònia

Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE, tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.

Durant dècades les CCAA de Catalunya i Madrid han liderat el creixement de l'economia nacional, sent la porta d'entrada de les inversors estrangers en aquest territori.

 Però aquesta història d'èxits paral·lels es va bifurcar el 2012, com a conseqüència que els nostres governants catalans van adoptar una política d'apujar impostos de forma continuada i de crear-ne de nous, passant a ser una de les zones d'Europa on més impostos es paguen, mentre que a la CCAA de Madrid la política en aquests darrers anys ha estat la inversa, o sigui abaixar-los o eliminar-los.

A títol d'exemple, i entre altres, tenim: mentre el tipus màxim d'IRPF que paguem a Catalunya es del 49%, a Madrid és del 43,5%, o sigui 4,5 punts menys, sent Catalunya la CCAA on més impostos paguen les rendes més baixes. A més de múltiples bonificacions com desgravacions pel lloguer de l'habitatge de joves de menys de 35 anys o aturats de menys de 40 anys.

Per altra banda, mentre a Catalunya es paga l'Impost de Patrimoni a partir d'un patrimoni de 167.000 euros, després de desgravacions, a Madrid està bonificat al 100%, o sigui, no paguen res.

Quant a l'Impost de Successions, que com sabem és el que hem de pagar al rebre qualsevol herència, a Catalunya es paga a partir dels 50.000 euros després de desgravacions, i la tarifa va des d'un 7% fins al 32%, mentre que a Madrid està bonificat en un 99 %, o sigui paguen un 1%.

El resultat ha estat que, en els últims anys, famílies amb grans recursos econòmics han desplaçat la seva residència habitual a Madrid, de forma real o fictícia, però pagant els seus impostos i desenvolupant la seva activitat econòmica/financera en aquella CCAA.

Una recent publicació de l'Actualitat Econòmica posa de manifest que en el període 2012-2018, Madrid ha captat 78.000 milions d'euros en inversions estrangeres més que Catalunya. 
Aquests avantatges fiscals anomenats, que suposen un estalvi molt important per als directius i treballadors de les empreses que allí s'instal·len, està sent un factor determinant del que succeeix. Quan volem vendre un producte, si la política que s'adopta és apujar desmesuradament el preu no es recapta més, com els nostres polítics pensen, sinó que els clients fugen a comprar a un altre lloc, i l'efecte final és ingressar menys. 

A veure si ho entenen...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article