Plovent sobre mullat

Sóc periodista experimentat en l'intent d'entendre la vida. De vegades no me'n surto. M'apassiona jugar amb les paraules i olorar llibres. M'enfado amb les injustícies, les discriminacions i els dogmes. Espero que l'espai Lletra de canvi aporti una miqueta de llum –si més no, a mi– enmig de tantes contradiccions.

A les targarines i els targarins –com a molts altres– ens apassiona parlar del temps: "Tenim boira pixanera"; "noi, sol rogenc, pluja o vent"; "avui farà bo". No hi ha millor manera d'encetar conversa. Fins i tot, compartim l'escepticisme amb què escoltem o llegim la previsió meteorològica. Fem bé, no ho poden saber tot aquesta gent del temps. Igualment, un altre dels temes estrella de les nostres converses, i ara més que mai, és la política. Hi ha una classe política que, a diferència dels del temps, sí que ho sap tot. 

Alguns ens pensàvem que el sistema democràtic era sòlid, que les identitats i la diversitat –polítiques, també– serien protegides i potenciades; que tot anava a millor i que els monstres que havíem enterrat estaven ben morts. Ara, la realitat ha caigut com una llosa sobre els nostres caps. Aquesta classe política ho sap, això. Sap que, en una època de sacseig i por, necessitem un bon pastor o pastora que guiï el ramat. Com una mena de Messies, han vingut a rescatar-nos amb eslògans lapidaris i veritats absolutes: "Muchos casos de violencia el 1-O eran falsos y el uso de la fuerza fue provocado", "Serem República", "Amarica will be great again", "Brexit means Brexit", etc. N'hi ha de tots colors i per a tots els gustos, ja ho hem vist a Andalusia. Nosaltres, el pobre ramat perdut, ens els escoltem i molts cops ens els creiem, com ovelletes caminant cap a l'escorxador. 

No és que siguem ingenus o incapaços de pensar per nosaltres mateixos. Ans el contrari. Amb tot, la classe política compta amb armes molt poderoses, com ara els altaveus dels mitjans de comunicació –que donaria per un altre article a part– o l'ús i abús de la trampa. Per exemple, quan un polític renuncia a la responsabilitat que deu al poble i menteix per aconseguir un rèdit polític –o diners en negre– fa trampa. Quan un polític compara l'independentisme amb el nazisme, fa trampa. Quan un polític ens diu que el mandat de l'1 d'Octubre s'aplicarà l'endemà mateix del referèndum, fa trampa. Quan un polític ens diu que els refugiats són terroristes, fa trampa. Quan un polític ens diu que les persones trans són una amenaça per a la família i els valors tradicionals, fa trampa, etc. En definitiva, els polítics que ens diuen que tenen la solució absoluta i ens dibuixen una realitat en blanc i negre, són uns tramposos.

Com deia l'escriptor targarí Manuel de Pedrolo: "Res no hauria de ser tan trist, per a una persona intel·ligent, com utilitzar arguments que no el convencen, però que el serveixen". És precisament això el que fa aquesta classe política de què parlava; crear uns relats interessats que s'incorporen com a realitats i que acabem defensant a capa i espasa. N'hi ha, fins i tot, que es creuen les seves pròpies mentides. 

Davant d'això, de la manipulació interessada, els ciutadans i les ciutadanes tenim poc marge de maniobra. Tanmateix, tots disposem del millor antídot: el nostre cervell. Tenim molta informació al nostre abast i és en les nostres mans –començant per un servidor– crear un filtre crític que ens permeti entendre que allò que sembla tan senzill té en realitat una gran complexitat. Que allò que se'ns diu té uns motius i unes intencions darrere. Entendre que hi ha moltes realitats, diversitat d'opinions i que això és normal i necessari. Que a "l'adversari" ideològic se'l derrota a base d'arguments, no eliminant-lo ni silenciant-lo. Que l'autocrítica és necessària. Que la intolerància només s'ha d'utilitzar contra els intolerants. Perquè al final, fugir d'aquests discursos sectaris i tenir pensament crític és l'acte més revolucionari. 
Potser, quan els polítics o els mitjans ens prometen tot allò que volem sentir, hauríem de fer com quan escoltem o llegim la previsió del temps. Fer com quan els meteoròlegs ens diuen que fa sol i resulta que plou. Tenir prou coneixement i agafar el paraigua per no mullar-nos.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article