Això de Vox

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

De zero a dotze diputats és un resultat tan sorprenent que és normal que parlem d'això de Vox durant dies. I el que en parlarem… Perquè no sols el resultat és contundent, l'impacte de la seva ideologia és xocant, també alhora que això passi a l'Andalusia roja i verda: socialista i andalusista. Doncs ara no sols és de dretes, sinó ultramuntana i franquista, i espanyolista.

D'això de Vox en parlarem molt perquè el proper maig ve el còctel de les eleccions autonòmiques, municipals i europees. I Vox pot fer acte de presència amb força en molts resultats, en la que, de ben segur, serà una nit electoral històrica.

Si el resultat a Andalusia ha estat de dotze diputats, quin resultat pot treure la formació liderada per Santiago Abascal a Extremadura, Múrcia o a Castella i Lleó?… Compte amb aquestes tres comunitats autònomes, però també amb la Comunitat de Madrid o el País Valencià… veurem cap a on fan anar aleshores el discurs a Ciutadans en aquestes autonomies…

A les eleccions municipals a Vox els costarà més per una qüestió de capacitat i complexitat; però compte amb els resultats de les eleccions europees. En primer lloc perquè el vot a les europees és de circumscripció única (tots els vots d'Espanya van a un mateix sac, sense proporcionalitats), en segon perquè hi ha molt poca participació, i tercer perquè el de les europees és un vot tot el contrari del municipal: és un vot menys triangulat i conscient.

Atenció. A les eleccions europees de 2014 Vox va treure 244.929 vots amb l'1,56% del vot de tot Espanya. El passat diumenge 2 de desembre a Andalusia Vox va obtenir quasi 400.000 vots!… El candidat de Vox aleshores era Aleix Vidal-Quadras: líder del PP català durant cinc anys i vicepresident del Parlament Europeu durant deu anys també pel PP (ara ha abandonat la formació).

Per sobre de Vox va quedar Primavera Europea (una coalició de petits partits que unia els valencians de Compromís, els ecologistes d'Equo o els aragonesistes de la CHA) amb l'1,91% del vot i obtenien 1 diputat amb 299.884 vots. Del resultat de Primavera Europea al de Vox hi havia sols una diferència de menys de 55.000 vots. Compte amb això: va anar de molt poc que Vidal-Quadras donés la campanada inicial de Vox.

Aleshores Ciudadanos va treure sols dos eurodiputats, i UPyD en va treure quatre. I el PP va ser primera força amb 16 diputats al Parlament Europeu. L'any que ve això pot canviar moltíssim.
El darrer factor pot ser el càlcul que es faci a la Moncloa sobre la necessitat, o no, d'avançar les eleccions generals. Personalment, la idea no m'agrada. Que en una sola jornada es resolguin electoralment els municipis, la representació al parlament europeu i els govern de moltes comunitats autònomes espanyoles és suficient. No cal provar la sort ni forçar-ho tant.

És obvi que el president Sánchez té el destí del seu govern lligat a la improbable aprovació dels pressupostos i a la manca d'estabilitat parlamentària, i, per això, podria voler avançar les eleccions marcant una gran jornada electoral a favor o en contra del progrés: o amb Vox i amb la dreta que li ha donat ales (veurem com van les sumes a Andalusia) o amb el centreesquerra moderat i de progrés. Voldrien potser fer dos grans blocs, indicant el vot útil necessari, com a França: vota Macron perquè no surti Le Pen. Compta a favor seu que Pablo Casado i Albert Rivera han dut els seus partits més cap a la dreta, cap al factor Le Pen o Salvini, del que el centredreta tradicional està avesat.

D'això de Vox n'haurem de parlar molt, malauradament.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article