Un fals dilema

Foto de producció de "The Great American Public”, representada el 1935 al Biltmore Theatre de Nova York, inspirada en l'obra "The Phantom Public", de Walter Lipman
Foto de producció de "The Great American Public”, representada el 1935 al Biltmore Theatre de Nova York, inspirada en l'obra "The Phantom Public", de Walter Lipman

És professora de Filosofia a l'INS Alfons Costafreda de Tàrrega. Ella mateixa explica al seu bloc, L'habitació xinesa, que "intento ensenyar filosofia, que és fonamentalment ensenyar a pensar, i es comença a pensar, com diu Popper, quan ens trobem davant d'un problema, d'una situacó que no es correspon de manera còmoda amb les nostres expectatives, sinó que ens crea una certa certa incomoditat. Hi ha a qui no li agradada aquesta incomoditat, però és cert que els problemes contenen una certa dosi de sorpresa, intriga, inquietud, emoció, que els fa addictius. Per això aquest és un bloc de problemes, on rarament trobareu una resposta clara". Col·labora amb nosaltres des que el setmanari va encetar la seva nova etapa amb una Pastilla Vermella cada mes.

–Tu estàs a favor de la democràcia?

–Depèn de què entenguis per democràcia.

–Que jo sàpiga només té un sentit: el govern del poble. 

–Així de fàcil! I com pot governar el poble? Qui és "el poble"? Com pensa "el poble"? Per cert, pot pensar "el poble"?

–Caram, quin munt de preguntes! Anem a pams. El poble és... un conjunt d'individus? Que pensen... individualment?

–I després de pensar?

–Voten.
–És clar, voten aquells qui han de governar. 

–Ja veig per on vas. El poble no governa directament, sinó que vota uns altres perquè pensin i decideixin per la resta. Per tant, no és democràcia directa, sinó representativa.


–Sí, però això no és el més important. Segons Schumpeter (1942), aquest tipus de democràcia és només de tipus instrumental. El que busca és tan sols l'eficàcia, i la seva funció principal és que "el poble" (massa adoctrinada, informada d'una manera molt concreta) legitimi unes decisions que ja han estat preses prèviament, sigui per uns "experts", o per empresaris, o altres grups de pressió. Per això, Schumpeter en diu democràcia elitista, perquè, en el fons, està teledirigida per unes elits. Per molt bones intencions que poguessin tenir aquestes elits, o per molt il·lustrades i bondadoses que fossin, en aquest tipus de democràcia el poble no decideix sobre el que vol, sinó sobre el que se li ofereix. L'ideal és gestionar de manera eficaç les diferències dins la societat, anul·lant-les amb la votació final, produint així la sensació d'haver decidit. Per exemple, Lippmann (1920) considera que l'opinió pública no està ben informada, o almenys no podem estar segurs que s'ha informat de manera madura i responsable, i per tant, no es pot deixar en mans del "poble" la seva pròpia governança, seria massa perillós. 

–Bé, mirat així, tampoc és que li falti raó. Llavors, estàs en contra de la democràcia?

–Cal tenir en compte que hi ha un altre tipus de democràcia, en la qual el vot no és tan imprescindible com ho és la participació en la vida política. 

–Què vol dir participar, sinó votar?

–Segons John Dewey, un dels defensors de la democràcia participativa, els sindicats, les associacions, els col·lectius socials, etc. formen un tot i articulen la ciutadania activa com a fonament de la democràcia. 

–Però llavors la ciutadania ha d'estar ben informada...

–Sí, per això és tan important formar comunitats on els individus es donin suport mutu per informar-se i deliberar col·lectivament. 

–Llavors, aquesta seria una forma de democràcia on les persones podrien esdevenir millors, tant en sentit intel·lectual com en el sentit emocional. 

–Sí, de fet John Dewey (1927) diu que la democràcia participativa fomenta la virtut cívica i els valors que ens uneixen com a societat, i no busca només l'eficàcia o la simple gestió de "les diferències".

–Entesos. La democràcia participativa està molt bé. Però i si la gent no participa?

–Si no hi ha una ciutadania activa, és evident que el model de democràcia que s'imposarà és l'elitista.

–Però aquesta implica que en el fons no decidim, perquè "el poble" no és ningú, sinó una massa construïda i instruïda la qual s'indueix a creure que està decidint alguna cosa quan no està decidint res.

–Així que ni el fet de no votar implica estar en contra de la democràcia, ni el fet de votar implica exercir-la. La pregunta sobre si estàs a favor o en contra de la democràcia és un fals dilema.


DEWEY, John. El públic i els seus problemes. 1927
LIPPMANN, Walter. La llibertat i les notícies. 1920
SCHUMPETER, Joseph A. Captalisme, socialisme i democràcia. 1942

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article