Esport infantil d'aroma masclista

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

JUDITH ARGELICH

Tenim sort de viure en un espai, un territori, on l'oferta d'activitats és força complerta. I, penso, que positiva per al creixement de les nostres filles i fills.

O ho pensava!

Aquest diumenge al matí es va celebrar un cros on, des dels més petits (P-3) a categories ja adultes, competien en diferents circuits. De menys a més distància segons l'edat. En classificacions, sempre, de categoria femenina/masculina.

La il·lusió de la meva filla que, per primera vegada, veia i participava en una cursa, era evident. Però al llarg del matí la meva perspectiva de passar un diumenge entretingut, diferent, motivador... anava quedant totalment ennuvolada per una evident aroma masclista.

En primer lloc, no entenc per què nens i nenes de 3 anys o de 6 o de 12 han de viure l'experiència de l'esport de forma dividida. Però menys entenc que les nenes, en algunes de les categories tinguessin el circuit una mica més curt que els nens, tot i compartir edat.

Aquí només hi veig diferències! Realment com a pares esperem que les nostres filles i fills, en edats abans dels 12, competeixin? O ens agradaria més que aprenguessin dels molts valors afegits que l'esport els pot ensenyar?

Evidentment, si visquéssim en una societat neutral i justa, sense diferències entre gèneres, no tindria sentit escriure aquestes paraules. Però tots sabem que això no és així! I és en aquest punt on hem d'escollir i posicionar-nos.

Què penseu que li diran els nens a la nena que ha guanyat la cursa en la mateixa categoria? Doncs, en primer lloc, podem recórrer al més fàcil: "Si la vostra era més curta, però si haguessis fet la nostra...".

Estic segura que seria molt més eficient, sobretot per a aquells nois que a poc a poc perfilen un model masclista après aquí en el nostre dia a dia, on cada vegada que una noia el guanyés seria un aprenentatge d'humilitat, d'igualtat, de valorar les persones per les seves fortaleses, no pel sexe al qual corresponen.

I... toquem de peus a terra! Que són infants i preadolescents. Nosaltres som els adults, els que hem de decidir si prioritzem els valors d'igualtat i respecte davant dels de competició i diferència de gènere. Som els que hem de decidir si cal seguir la mateixa estructura que en les categories adultes o plantejar l'esport com una eina socialitzadora i preventiva.

Perquè no crec que els pares anem allà amb el pensament de tenir un Carl Lewis a qui hem de potenciar prematurament aquestes facultats meravelloses que la naturalesa dóna a un de cada... Convido a la reflexió.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article