Creu.... i ratlla? (II)

Creu.... i ratlla? (II)
Creu.... i ratlla? (II)

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

A la plaça Major

Creu i ratlla. La decisió que s'ha pres per part de l'Ajuntament de Tàrrega, i sembla que definitiva, és que la Creu es quedarà a la plaça Major. En realitat tot fa entreveure que la decisió ja l'havien presa amb antelació i només es tractava de fer veure que s'ha donat compliment a una opinió suficientment autoritzada conformada per una comissió d'experts "convocada pel consistori i integrada per grups polítics, historiadors i entitats locals". Parlen d'un suposat veredicte d'aquesta comissió que alguns dels assistents no vam ni ensumar. La veritat és que alguns, com un servidor mateix, ens vam sentir compromesos a cercar la millor solució possible. Però, això, en realitat no serviria de res perquè del que es tractava és que els "experts", diguessin el que diguessin, i alguns van dir força coses, el veredicte final seria el que tenim al davant. Amb la conclusió ben poc encertada que la Creu dita del Pati es quedarà al bell mig de la plaça Major, desaprofitant una oportunitat extraordinària de fer un espai diàfan, net i obert de tota la nova plaça que amb la seva reforma s'està portant a terme. També, cal dir-ho, hauríem superat de passada la històrica (no exempta de polèmica) decisió perpetrada l'11 de setembre del 1955 amb la inauguració de la mateixa com a "Cruz de los Caídos" que per molt que en facin desaparèixer les inscripcions, la història no s'esborrarà. La solució final que sembla una pretesa solució més salomònica que altra cosa, em causa una profunda pena. Una altra mena d'oportunitat perduda per tenir una plaça, neta, lliure i diàfana de veritat. Com ho fou la desgraciada construcció de "l'espigat" edifici del Pati que alguns ja vam denunciar al seu moment. I allí està per vergonya general i exemplar d'un urbanisme nefast i més que especulatiu.

 

Les presses d'alguns

Les presses per encolomar-nos aquesta mala decisió a la "comissió d'experts", ni que sigui amb l'evident complicitat d'alguns d'ells, només les podrem entendre si analitzem, encara que superficialment, que aquesta forma de funcionar políticament parlant ja deu donar per bo el que fa el sistema polític espanyol jugant amb les formes a què mai s'hauria de fer el joc per semblar allò que en el fons no hi ha, sobretot quan el compromís democràtic s'ha de basar en el respecte a la pluralitat d'opinió i de criteri, d'equitat i de bona justícia. Em consta que no és com voldrien fer-ho, però, tal i com ho fan s'hi assembla molt; massa. I vull recordar que en democràcia, les contraparts no són mai un llast sinó que formen part essencial de la mateixa, de la seva essència. 

Aquests esquemes de funcionament no poden basar-se en la submissió absoluta a les jerarquies del moment en les quals els temes importants les decideix un reduït nucli de persones d'acord amb uns determinats interessos gairebé sempre opacs. I, si qui va donar la cara, en el cas que ens ocupa, fou l'inefable regidor d'urbanisme investit d'una autoritat disposada que ha ser exercida de forma expeditiva i determinant, només se'l pot qualificar o d'irresponsable o d'ignorant perquè al final la Creu es queda i la plaça restarà ben esguerrada. I la dignitat d'una majoria de targarins passada per l'adreçador d'una falsa història. Aquest senyor el que va fer fou llençar la pilota ben lluny. I "jugueu" si podeu. Doncs bé, alguns, aquesta pilota, la volem jugar.

 

No vèiem el lloc, però hi era

Com sol passar gairebé sempre, no el vèiem perquè el teníem al davant mateix dels nassos. Mai més ben dit. Doncs sí, el que pot ser pot ser i, a més, és possible. Prego que s'ho mirin els experts, perquè el lloc s'ho val. Abans he revisat una vegada i una altra tots els llocs possibles i impossibles de la ciutat, però heus aquí que n'ha sortit un que ni fet a mida: el bell mig de la rotonda del cementiri, de cara a Cervera (com recordava el Francesc Florensa). Amb una elevació idònia per possibilitar-ne la dimensió i la dignitat que ara no té (ni tindrà). Vegin la fotografia de com estava previst posar-la al Pati i comparin-la amb com va quedar a la plaça. Recuperar-ne l'escalinata, el basament i part del fust si calgués, de la del Pati seria important. La resta vindria donada perquè la dignificaríem al màxim: el lloc ofereix les màximes possibilitats per la Creu de Terme de Tàrrega. I el basament de l'actual amb les inscripcions incloses el podrien dipositar al Museu. Per a la història.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article