Creu... i ratlla? (I)

Creu... i ratlla? (I)
Creu... i ratlla? (I)

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

LA CREU DE TERME

Només per fixar-ne el seu origen. El que d'alguna manera en valida llur història real. La que en síntesi recorda molt bé en Francesc Florensa al seu escrit publicat a Nova Tàrrega del 2 de novembre de 2018 (pàg. 8): "Era la creu de terme de l'entrada a Tàrrega venint de Cervera." 

És la mateixa a la qual es refereix, amb més amplitud de detalls, en Jaume Ramon Solé en el seu escrit núm. 7 sobre El Pati de Tàrrega, història d'un espai urbà. La polèmica de la Creu del Pati publicat a Nova Tàrrega del 8 de juny de 2018 (pàg. 10) cita sense més com "la Creu del Pati fou treballada per l'escultor del gòtic en Pere Joan l'any 1430 i es va situar fora murs, a la sortida del Portal de Falcó o del Carme, on hi havia el que s'anomenava el Pati del Carme. Allí hi va ser envoltada de bancs i pedrissos, fins al dia de Sant Pere de l'any 1869, quan una forta ventada la va fer caure i es va esmicolar". La mateixa situació a què F. Florensa fa referència com una "maltempsada" encara que sense indicar-ne la data. Fins aquí tenim les restes de la Creu esmicolada que amb els anys i després d'un seguit de vicissituds van anar a parar (per sort) en dipòsit al Museu Morera de Lleida. 

Vull fer notar que a partir d'un cert moment, la Creu de Terme passa a denominar-se la Creu del Pati. Suposo que deuria ser la seva valuosa originalitat artística que li configurà una singularitat més destacada, precisa i menys genèrica, ja que de creus de terme n'hi ha una gran munió de plantades (i de guardades) per tot el territori, mentre que de Creu del Pati només n'hi ha una. Recomano llegir l'escrit que el senyor Duran i Sanpere escrivia a la publicació Tàrrega l'any 1928, reproduït dins del suara citat d'en Jaume Ramon. Aquest, Agustí Duran i Sanpere, arxiver, arqueòleg i historiador, tot una autoritat en la matèria n'acredita el valor artístic i intrínsec de la nostra Creu del Pati.

 

LA CREU DEL PATI

Fins aquí tenim la peça. A punt de ser recuperada amb les degudes condicions sota els consells del senyor Duran i les gestions del senyor Ramon Novell i Andreu, i els treballs encarregats a l'escultor Carlos Anadón en forma de restauració/reconstrucció, que l'acabà lliurant a la ciutat de Tàrrega al novembre del 1954. Ometo conscientment detalls casolans, domèstics o més anecdòtics que en podríem dir, per no cansar el lector ni provocar-li confusions més enllà dels fets que objectivament ens haurien d'ocupar. Fins ara ja tenim la Creu del Pati restaurada i fins i tot el basament, el peu i el fust preparats des de fa anys al bell mig del passeig on s'havia de posar inicialment. És el lloc al qual fa referència en Florensa i que tothom tenia ben conegut. Els d'una certa edat hi passàvem a diari quan anàvem al col·legi.

 

LA POLÈMICA DELS ANYS 50

Què va passar aleshores que tant féu indignar el senyor Ramon Novell entre d'altres ciutadans més? I el senyor Agustí Duran i Sanpere què en pensava de tot plegat? Seria interessant saber-ho. Sigui com sigui, els qui la volien al Pati no se'n van sortir i l'11 de setembre del 1955 s'inaugurà la reconstruïda Creu del Pati adaptada a la plaça Major, com a "Cruz de los Caídos" a l'indret que ocupa en l'actualitat. Això és així i està a bastament documentat. Veurem què diran ara els administradors del Memorial Democràtic, tot i que l'Ajuntament se suposa que ho deu saber quan ja ha decidit que mantindrà la rèplica de la creu de terme al seu lloc actual. 

 

AMB BONA VOLUNTAT I SENSE VOLER POLEMITZAR

No puc evitar un cert sentiment d'engany, no pas per cap dels experts de la comissió convocada, sinó més aviat per part del convocant. Endevinava una certa fal·làcia o ficció en la convocatòria rebuda que ara només puc confirmar com una evident engalipada i em sap greu. Malgrat tot vaig escoltar i també he treballat el tema de forma tan rigorosa com m'ha estat possible i així ho exposaré en el pròxim escrit. Avanço que hi ha arguments i alternatives.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article