Quan la justícia esdevé venjança

Amb la finalitat d'oferir el màxim nombre de veus possible, el setmanari Nova Tàrrega també publica articles d'Opinió dels grups municipals dels diversos partits polítics, tinguin o no representació al consistori. Els trobareu també en aquest espai.

En el passat, les dretes espanyoles i les catalanes han tingut clar sempre el que calia i volien, és a dir, una societat on la religió catòlica fos preponderant en la vida de la gent i conduís els nens i les nenes pel bon camí per mitjà de l'ensenyament religiós, i les dones pel bon camí de la submissió al marit. Una societat bàsicament injusta i desigual basada en una propietat privada desequilibrada, un ordre social sense crítica, i unes grans diferències de classes i l'explotació dels treballadors. I la policia i els militars com a garants de tot plegat. I tot adobat i relligat per uns mitjans de comunicació finançats pels seus propis capitals per dirigir i desactivar les ments dels adults.

L'única cosa en la qual no han coincidit ha estat en el concepte de nació i en quin paper havia de jugar Catalunya en la conformació de l'estat. En això mai hi ha hagut acord, fins al punt que fou un dels temes principals perquè les dretes espanyoles apostessin per la revolta militar de l'any 1936, la Guerra Civil i la dictadura, amb els milers de morts i assassinats que s'hi van produir. Poca broma "con el separatismo".

En la majoria dels temes descrits amb anterioritat, poca cosa ha canviat, si no és que s'hagi rentat i modernitzat una mica amb les aigües del pas el temps, i de la democràcia de baixa qualitat que tenim a l'estat espanyol. Aquesta democràcia que nasqué ja mig neulida pel que anomenem Transició, que no fou altra cosa que agafar les escombraries dels anys de la dictadura i amagar-les sota les catifes, en comptes de netejar les institucions de malfactors, torturadors i col·laboradors de tota mena.

I clar, el poder judicial no se'n va salvar, ans al contrari, va passar en la seva totalitat als nous temps amb mentalitats, ideologia, actuacions i persones de la dictadura. I, almenys en les seves cúpules, això no ha canviat, perquè les dretes espanyoles actuals en el poder, ja s'han cuidat d'anar col·locant els seus en els llocs més rellevants de la judicatura i la fiscalia. 

Segurament els responsables dels fets de l'any passat a Catalunya, sobretot els càrrecs polítics, puguin tenir alguna responsabilitat penal, que amb la llei a les mans, se'ls pugui atribuir. Però mai els delictes tan greus de què se'ls acusa. Senzillament perquè no hi va haver violència de cap mena, ni poca, ni molta.

Què ha passat, doncs? A nosaltres ens sembla que, tant les dretes, com algunes esquerres catalanes han entrat de ple en aquell terreny vedat que en un principi descrivíem, i que històricament mai ha estat un tema compartit ni entre les dretes d'aquí i d'allà, que és el tema del "separatismo". I aquest poder judicial d'origen franquista s'ha vist impel·lit, per causa de la judicialització d'un tema que no havia de sortir de l'àmbit polític, a ser la punta de llança per acabar per sempre més amb les pretensions independentistes catalanes.

La inacció de Rajoy i dels poders polítics; els temors dels econòmics; el discurs radical del Rei en favor de la repressió; la pressió descomunal dels mitjans de la dreta més cavernària, han conduït a un poder judicial, ja tocat pels principis de la dictadura, a ser encara més inflexibles i radicals en les seves interpretacions dels fets catalans, fins al deliri actual, que ningú amb un mínim de sentit comú i de la realitat pot acceptar.

Sempre hem estat crítics amb la DUI i amb l'1-O considerat com a referèndum, i menys vinculant, però considerem que són temes diferents. Mai podrem acceptar que la justícia sigui venjança a lo bèstia, perquè la justícia, perquè ho sigui de veritat, ha de ser proporcionada, mesurada i aplicada a la realitat. I qualsevol exageració duu directament al desprestigi de qui ho propicia i de qui ho exerceix. Com diu Oriol Junqueras, aquestes acusacions i provables sentències "pesaran com una llosa en la història d'Espanya". I afegim que faran imparable el procés cap a l'autodeterminació per mitjà d'un referèndum legal i acceptat internacionalment.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article