Gran Recapte

La creu de terme

La fotografia de què parla Florensa al seu escrit
La fotografia de què parla Florensa al seu escrit

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

FRANCESC FLORENSA ALCOBÉ

El passat 19 d'octubre va aparèixer en aquest setmanari un escrit reivindicant, amb pancarta inclosa, que la creu de la plaça Major era un monument "franquista".

La creu en discordia (l'original, és clar), és molt anterior al naixement del mateix Franco i del seu "franquisme". Era la creu de terme de l'entrada a Tàrrega venint de Cervera.

Una maltempsada la va fer caure i algú prou curós va guardar els bocins a cobert durant anys fins que es va decidir tornar-ne a bastir una rèplica prop del seu lloc i es va escollir el centre del nostre Pati.

He trobat a casa una fotografía de deu joves elegants, mudats amb americana i corbata, que a la Festa Major de setembre del 1951, vam aprofitar les escales del que havia de ser el suport de la nova creu per fer-nos una fotografía.

Més tard però, algú va decidir que en aquell lloc seria més adient bastir-hi una font/sortidor. Va costar anys, però finalment així es va fer. I la nostra creu es va situar al lloc que avui ocupa.

Tot hauria anat bé si no fos que, aprofitant l'escaiença del moment històric, algú es va atrevir a inscriure a la base d'aquella magnífica rèplica escultòrica les lletres de l'actual motiu de discòrdia. I naturalment ningú va gosar protestar.

En acabar la nostra guerra (in-civil), també va aparèixer a la dreta de la façana de l'Església parroquial una creu encapçalant una làpida de mármol negre amb els noms i cognoms dels "caidos por Dios y por España", només. Encara avui es poden contar els tacs de fusta que les sustentaven.

Com també es va decorar la paret lateral dreta amb els retrats dels dos herois del moment, juntament amb una llegenda que deia: "Si eres español habla español". Algú amb prou sentit de l'humor i jugant-se el físic la va cambiar per "Si eres español canta cara el sol".

Arribat el moment oportú la làpida de "los caidos""va desaparèixer sense més cerimònia i se'n va bastir una altra de més genèrica i inclusiva, sense noms, en un lloc més adient.

He escrit tot això en espera que una ploma més autoritzada i potser més ben informada que la meva hi digui la seva. Però vist el poc ressò que la proposta sembla que ha suscitat, m'atreveixo a dir- hi també la meva:

El problema es pot ben sol·lucionar, contra el que afirma la pancarta, rebaixant fins a fer-la desaparèixer, la inscripció de la base (no es gaire fonda) i així podrem mantener en el seu emplaçament actual la nostra creu de terme. Seria molt difícil de trovar-ne un altre de més adient i més noble!

Perdoneu, però algú o altre ho havia de dir.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article