Gran Recapte

Mossegarem l'esquer, una altra vegada?

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

L'ESQUER QUE MÉS ES VEU

Aquesta vegada són els pressupostos de l'Estat sota la precària governança del PSOE de sempre amb Units Podem i una quants més. Entre ells ERC, el PDeCat, el PNV i etcètera. És evident que mentre no tinguem la República Catalana en marxa el pressupost espanyol segueix sent important. Important per a la via autonomista, és clar. La mateixa que ens vol seguir tractant com si fóssim una mena d'empestats insolidaris i egoistes, però que en realitat ens fa viure amb l'engany permanent d'unes balances fiscals que mantenen l'espoliació dels nostres recursos per damunt del que seria tolerable i just en una democràcia mínimament respectable. La mateixa que permet que els seus aparells judicials i repressors ens vagin jutjant imprudentment i agressivament fins al punt d'interpretar la llei de forma notòriament manipulada amb conseqüències clarament injustes per a tot el poble català. La negació de drets fonamentals a les persones en són una de les evidències més tristes i lamentables. Tenim presos i preses polítics en presó (provisional) sota acusacions gravíssimes absolutament inventades. En tenim també d'exiliats fora d'Espanya. 

Som objecte generalitzat, en tant que poble que vol decidir sobre la seva llibertat, d'uns relats perversos, interessadament manipulats, recolzats en la mentida corporativa d'uns cossos policials que, sigui pel què sigui (com sempre ha estat), no ens poden ni ens volen veure en tant que catalans. De fet, aquests són els mateixos que, per delegació, ens van portar d'altres parts d'Espanya (l'autonòmica) més elements disposats a atonyinar-nos fins a extrems inaudits i totalment reprovables, no ja en una democràcia, sinó fins i tot en moltes dictadures de les considerades toves. En fi, estem convivint amb instructors infiltrats que persegueixen, o s'inventen, suposades causes que, en el millor dels cassos passa allò que va definir molt "diplomàticament" la nova delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, en el cas de la flagrant agressió al fotoperiodista Jordi Borràs per part d'un policia nacional, com "d'un cas de denúncies creuades". Cas que per cert ha portat el Jordi a ser citat a declarar com a imputat un d'aquests dies (pot ser dilluns 29). De collons: l'agredit és acusat, de què? Això és igual, no compta, el que compta és que és independentista (?). 

Tanmateix, el memorial de greuges que pugui semblar el què he dit fins ara, és perfectament constatable, i més que n'hi podria afegir, però suposo que ja els sap tothom i no vull remoure més els àmbits terrenals d'inspiració espanyola assentats en l'amenaçadora (recordeu el discurs del 3-10-17) monarquia borbònica guardiana fervent dels valors franquistes que de forma subliminar (i ves a saber què més) li foren imposats com si de les "taules de la llei" es tractés. Tot plegat també ho porta l'autonomia aquesta que ens escanya i adoba. La mateixa que ataca sense cap mena de respecte ni vergonya la nostra malmesa dignitat.

 

L'ESQUER QUE NO ES VEU TANT

I al qual ens enfrontem d'una manera silent i perillosament tapada o encoberta; és el de la nostra disgregació, desunió i l'augment de recels provocat per interessos suposadament ideològics, que, per simplificar, podem qualificar d'estrictament partidistes. N'hi ha molts més, d'esquers, però aquest és un dels que va minvant políticament tota la força de l'independentisme més plural i social. Una força que cada dia fa més de respecte, malgrat pugui a alguns semblar insuficient, tot i que deu ser per això que no prioritzen (o volen) precisament que sigui democràticament contrastada a través de les urnes. Clar, per això i perquè no volen reconèixer el dret legítim i legal d'autodeterminació dels pobles. Els independentistes (en general) hi estem disposats a exercir-lo amb la màxima transparència, garanties, control i supervisió internacional. I tot, malgrat la legitimitat i força moral de l'1-O del 2017.

Fet aquest preàmbul més aviat sintètic, procuraré començar a posar blanc sobre negre de quin és aquest esquer més aviat difús o poc clar. Més enllà de la legitimitat que pugin tenir tots els interessos ideològics per arribar a acords, pactes i el què vulguin que entenguin que els convé, tenim el dret (ben guanyat) de recordar-los-hi que la prioritat més determinant és la llibertat i la dignitat de tot el poble català. De tot. I, tanmateix, que la llibertat que aquest poble exigeix passa pel dret a l'autodeterminació. Els fronts d'esquerres, de centre o del què vulguin, ara no toquen perquè no serveixen sinó per trencar la nostra feble unitat. Imprescindible per al nostre alliberament. Continuaré amb la qüestió perquè és prou important i també miraré de respondre a les preguntes que ens ha regalat el Grup Municipal Comú de Tàrrega perquè al meu modest parer no és el moment de frivolitats ni de repartir legitimitats ni, tampoc, de cap revisionisme doctrinari. Ara no, si us plau.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article