Gran Recapte

La vida en breu (1)

La vida en breu (1)
La vida en breu (1) | David Marí

Hau llegit mai cap text de Montserrat Aloy? Us heu deixat seduir per la seva manera d'entrellaçar les paraules? Ara ho podeu fer de tant en tant a les nostres pàgines. Trobareu els Apunts del Natural d'aquesta filòloga i escriptora a la secció d'Opinió cada quinze dies.

Aquesta setmana, una col·lecció de contes amb mala llet sobre com jo interpreto el món.

 

ECONOMIA DOMESTICADA

Els euros que fan el matalàs de les seves il·lusions s'han convertit en confeti. Les monedes ja no li dringuen a les orelles, els cèntims cauen dels arbres com la tardor imparable, i els papers de coloraines li semblen cartolines per fer-ne sanefes i penjar-se amb elles. No demana el rebut al banc, tant li fa el somriure estrafet del caixer al taulell, tots dos saben que cal treballar per morir menys pobre. Els extractes li resulten incòmodes, buida els deutes en xeringues de mil·lilitres i després en ampolles de vidre al mar, què en sabran, els peixos, d'economia? Talla amb regle les peles de les magranes, escapça i dosifica els grans de mandarina, tot ho esbocina perquè perduri en l'eternitat de la seva misèria.

 

SÓC RICA!

La visió de tants diners la va dur a la bogeria. Es va comprar un vestit als xinesos i es va fer tenyir les pestanyes. Després faria un desgraciat al bar més econòmic de la cantonada: calia dosificar-se per a la traca final, la de veure aparadors amb crispetes.

 

NI NEWTON

Era un sismòleg lleig i malcarat. No queia bé ni a la gravetat.

 

AL·LÒS TLES DELÍCIES

... i veient el caire de les coses, pel tombant neurolític i aproximant-se a la castàstrofe pollinotímica del món mundial, aquell país encarregà al país veí brodar els tres símbols de la nació en tots els llocs que hom es pot imaginar: calçotets, draps de cuina, cortines de dutxa, mocadors de paper, domassos i senyeres independents. Altra cosa era que sabessin què significaven. Uns deien que eren les inicials del nebot del dictador, també conegut com a CESsionari de l'economia patriòtica, cap a la butxaca pròpia, és clar. D'altres deien que era perquè havia patit una CESària en el moment més inoportú amb una dona de nom desconegut, amb la conseqüència de mutisme temporal i dolor esborronador a l'engonal. Altres, més benpensants i lleugerament sorneguers, afirmaven que la paraula CES no era altra cosa que l'acrònim de Cepat, Erèctil i Salaç, que en el seu idioma era sinònim de Tenòrio. Fos com fos, allà on es presentava la delegació del país innombrable amb aquests tres dracs, la premsa seriosa afegia aquest subtítol a les notícies: "Al·lòs 3 delícies." I encara hi són, mirant de convèncer tots els turistes despistats que la política que allà es practica és una cosa seriosa...

 

PORCA MISÈRIA

La boca va dir:" Benito!", i s'hi van acostar tots. Va dir: "Silvio!" i van córrer a l'estadi de futbol. Quan va dir: "Euro!", van cridar un muratore perquè li segellés la boca per sempre.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article