Aigües aturades

Miguel de Unamuno
Miguel de Unamuno | Agence de presse Meurisse

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

CONTRAPRODUENT

És com podríem qualificar totes les accions, decisions i altres circumstàncies oposades o, simplement, no favorables a la causa que clama l'interès general. Per no perdre temps aniré directe a la vena de la qüestió. Al meu parer, i ja fa molt de temps, n'hi ha una que és determinant i que està per sobre de totes les altres: és la independència de Catalunya de l'actual Espanya. I això que dic va més enllà del legítim sentiment que hom pugui sentir o tenir. Ens hi va la llibertat, però també la supervivència com a poble i com a col·lectivitat que vol tirar endavant; que necessita tirar endavant no tan sols per avançar, sinó per poder afrontar tots els reptes que com a societat tenim l'obligació d'atendre i superar, que són molts. I per si tot això no fos prou i més que important, que ho és, hi ha la dignitat de totes les persones que vivim i sentim aquest país com un baluard de convivència, de drets humans, de principis i valors fraternals, de solidaritat, pluralitat i respecte a tothom.

Per tant, l'avís als protagonistes de tot el que he citat en abstracte a l'inici d'aquest paràgraf és prou evident i res del que es faci o facin hauria de resultar contraproduent als interessos d'aquest país nostre i de tota la seva gent. I, tanmateix, pel que veig i observo, sembla que no tinguem clares ni les idees, ni els objectius, ni les necessitats i tampoc les urgències. Una evidència molt perillosa és la de les mateixes estratègies partidistes que, encara que legítimes, no coincideixen en allò que podríem qualificar de prudent i desitjable.

 

IMPERMEABILITZANTS

Són aquells productes destinats a protegir-nos de l'aigua, de les humitats i llurs derivats. Encara que, en clau política, els poders espanyols ens els estan aplicant als nostres drets i, àdhuc, als nostres sentiments i anhels. En definitiva ens volen anar aïllant amb una estratègia carregada de paranys bituminosos. Aturen les nostres aigües de vida i de vitalitat tant com poden. I les voldrien del tot estancades.

 

ENS SEGUIM LLEPANT LES FERIDES

I per temps en tenim si no es para els peus a la peculiar democràcia de l'Estat espanyol gronxant-se amb inaudita poca-vergonya i acarnissament sobre Catalunya i tot el que aquesta representa i és. Però, no sembla pas que l'estratègia dels nostres polítics tingui les idees gaire clares al respecte. I si hi té les idees no hi té l'acció i ben poc podrem fer amb la injusta migradesa de recursos imperant imposada des de sempre i pels de sempre.

Alguns, tot justificant la seva particular estratègia partidista, afirmen que sempre "units en l'acció", però no saben ben bé de quina acció parlen, i sí que més aviat sembla que vagin plegant veles i deposant els rems de la barca alliberadora. Seria desitjable recuperar aquell esperit del "junts serem imparables" i dotar-lo de la força i la convicció necessàries per estar a l'alçada de les grans mobilitzacions que la gent està portant a terme sempre i en tot moment a través de les entitats civils que tots coneixem.

 

FOT-LI METXA AL MATXO

Abans, a les cases de pagès, tenir un bon parell de mules o d'animals (com en deien col·loquialment) era una garantia de força de cara al dur treball de cada dia i els cuidaven d'allò més. Ara les màquines els han suplert absolutament i de la necessitat n'han fet virtut.

No obstant aquesta evolució natural i contrastada, els poders de l'Estat tracten els ciutadans de Catalunya amb la pràctica de la pastanaga que precedeix sempre les promeses que li fan. És un fet quotidià. Vol dir que no han o hem evolucionat? Jo crec que no, que ja els va prou bé de seguir tractant-nos així; com sempre han fet. I per què ho fan encara? La resposta em sembla que tots la tenim ben clara.

Paral·lelament ens dediquen moltes més "delicadeses" en el moment excepcional en el que ens trobem ara mateix. En lloc de voler dialogar de veritat i amb respecte com sempre prediquen, ens mantenen a la presó els presos polítics afirmant que preventivament (?), com si d'uns perillosos ostatges es tractés. És a dir, no paren de fotre més llenya al matxo (que som nosaltres) en lloc de donar-nos l'ordi que, per cert, ja els hem lliurat abans. I segueix i seguirem fins que les nostres aigües vives i transparents tornin a córrer per tot el país.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article