Gran Recapte

Acabarem malalts d'impotència, com tantes vegades?

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

LA TERRA

La nostra, la que és com és per com s'ha anat fent, patint, modelant, esculpint i conreant al llarg de molts segles. Que ens acull amb esforç i duresa. La mateixa que volem rica, plena, acollidora, respectada i oberta a tothom. Aparentment tan impassible, parla i es comunica amb un llenguatge de sentiments, respecte, valors, fraternitat i convivència, la que només vol que l'escoltem amb respectuosa atenció. Això sí, tots i tothom. També la que acull i conforma tot un poble que, legítimament, se sent i se sap una nació, encara que sense estat polític per la sempiterna oposició dels negacionistes espanyols, dels seus còmplices a i des de Catalunya, i tots els impertèrrits cobdiciosos i corrosius colonitzadors de constant castellana. Jo mateix, aquesta terra, cada dia la sento més irresistible del que sóc capaç d'explicar. I ara mateix constato i percebo que va a més cada dia –com tantes vegades abans al llarg de la nostra dissortada història– que ens tornen a atacar i a negar de manera furibunda (gairebé criminal), sembrant la llavor de l'odi amb inusitada irresponsabilitat. 

 

CALÚMNIES A DOJO

Majoritàriament vénen orquestrades per l'inefable unionisme també (mal) anomenat o, millor dit, qualificat, de constitucionalista. La Constitució que tenim és plena d'imperfeccions; d'interessades imperfeccions. Però, així i tot, podria propiciar en alguns dels seus capítols lectures i interpretacions molt menys restrictives i, per descomptat, no tan oposades al principi de respecte democràtic i de bona justícia que hauria de guiar qualsevol estat polític modern, just, fraternal i respectuós amb les llibertats de tothom i la pluralitat que les demanda i conforma. 

És prou evident que no és el cas d'aquesta Espanya de matriu castellana que menysprea i, fins i tot odia, tot allò que és diferent per naturalesa, valors, cultura i història. No sap de pluralitat, ni li interessa pas gens i és per això que ha imposat sempre una efectiva ignorància. Manifesta, lamentable, ridícula i empobridora ignorància.

 

MENTIDES I MITGES VERITATS

Basats principalment en tenebrosos judicis d'intencions abocats en relats que han promogut instruccions jurídiques quimèriques, la dimensió dels quals suposo que podrem conèixer quan es faci el "temut" judici de tot plegat. Remarco temut perquè d'aquesta gent es pot esperar tot. Per ara tenim honestes persones empresonades, preventivament, de forma jurídicament inaudita. Diuen que per la seva ideologia política, que, encara que pacífica i democràtica, és susceptible de ser reiterativa en llur pensament i acció. El panorama de tot plegat no és gens afalagador i molt menys esperançador principalment per les persones que hi ha empresonades i llurs respectives famílies, és a dir, perquè quedi ben clar; pels polítics i activistes culturals que són a la presó. Pels que estan amenaçats. I també pels que són exiliats a d'altres ciutats europees. En definitiva, gent que està patint la conculcació dels seus drets fonamentals per defensar un mandat popular de la ciutadania de Catalunya de forma pacífica i democràtica. Tanmateix, ja veurem qui i com acabarà responent per aquesta greu vulneració. Per ara, només parlen de l'imperi de la llei i ho fan com si aquesta fos per designació divina. Massa sublim tot plegat.

 

L'ANOMALIA PRINCIPAL

Per a l'Espanya contemporània, la descomposició dels partits polítics al poder és un mal menor, quan no un petit sacrifici temporal, en justificació sempre de la sacrosanta unitat del poder més que de cap altra qüestió. Com si aquesta fos una mena de deixa divina. Que ara ja sabem (en tenim la certesa) que de divina no té res i sí molt de prosaica per ser suaus en l'adjectiu. Hem observat i àdhuc constatat, que en aquesta Espanya unida i irrompible, l'exèrcit, l'església i els poderosos (gairebé) de sempre, sobretot des de la Guerra Civil cap aquí, semblen "germans siamesos". Vet aquí, doncs, el marc constitucional que varen propiciar els poders reals de la pàtria espanyola. Varen propiciar un text: la Constitució del 78 i es van quedar, però, l'exclusiva de llur interpretació i absolut control jurídic. I en això estem abocats una vegada més; a punt de perdre-ho tot i de perdre'ns tots.

No és pas nou i cal que ho entenguem ben bé, que els "constructors" d'aquesta nova Espanya no van dubtar (una vegada més) a recórrer als procediments d'una dictadura encoberta sota l'empara de la Constitució, en aquest cas la del 1978. En això estem i no volem ni podem perdre.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article