El nou despotisme il·lustrat del segle XXI

Michel de Montaigne
Michel de Montaigne | Desconegut

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Buidar i desarmar la memòria, no és aquest el camí autèntic i propi de la ignorància?» 

Michel de Montaigne

 

TENIM HISTÒRIA

Venim de lluny perquè són moltes les generacions que ens han precedit al llarg de molts segles amb sort diversa, fets i esdeveniments de què s'ha conservat memòria. I fem preguntes al passat, al nostre passat (la memòria) com a poble i com a societat segons les qüestions que se'ns plantegen en els temps actuals, o d'ara mateix. Per això algú (no recordo qui) va dir que "comprendre la història significa comprendre el passat com una força que actua sobre el present". I, d'això, el president Torra, en sap i n'és ben conscient. Ho ha demostrat. D'aquí la importància de la conferència que, dimarts dia 4 de setembre, va dirigir al poble català i a tots els estaments públics del país i de l'Estat espanyol. M'hauria agradat poder-ne parlar exposant el meu modest parer en aquest mateix escrit, però, el temps de què disposo no m'ho permet ja que l'he de lliurar durant el matí del mateix dia 4 i és durant la matinada que l'estic fent. Tanmateix confio que se'n parlarà a bastament donada la significació del que, indubtablement, ens dirà el president Torra. Només demanaria que pensi que tots plegats estem fent història. Perquè això, vulguem o no vulguem, és també el que estem fent. I, per això també, cal recordar l'afirmació de Montaigne amb què avui il•lustro aquest escrit i que, al meu parer, té una significació ben transcendental.

 

S'HA ACABAT EL "FER TEMPS"

Ha durat ben poc aquest fer temps. La veritat és que volíem reflexionar una mica més, encara. Ara ja ho hem fet i, més enllà de les nostres reflexions, el panorama amb Espanya ha empitjorat. Potser no en les formes, però sí en el fons. De fet, dins d'Espanya, i ve de lluny, de molt lluny, sempre hem tingut les de perdre i, fins i tot, si haguessin pogut ens ho haurien pres tot i més. Sort del poble. Sempre hem tingut sort de la gent, del poble. I ara també. I ho hem de dir alt i clar. I si no, qui manté el control sobre la política en aquests moments, el Parlament? Jo crec que no, perquè malgrat que vulguem mantenir les formes i els principis rectors d'una democràcia, els adversaris els tenim a dins i són els que han optat d'acord amb l'Estat espanyol i llur completa aquiescència per embolicar-ho tot i fomentar el caos administratiu amb una tàctica de crispació, generant més tensions de les necessàries i practicant una acció més aviat burlesca del que significa el Parlament. Això dins i amb el Parlament. A fora, al carrer, han induït a les tàctiques de la crispació pertot, amb tot i per qualsevol motiu.

 

EL TERRENY DE JOC QUE ENS HAN MARCAT

Aquests darrers dies, entre més coses, se'ns ha definit ben nítidament el terreny de joc on podrem sortir a jugar. Fent servir una metàfora futbolística podem afirmar que les dimensions no arriben ni a la meitat de les d'un camp per aficionats, quan nosaltres ens sentim prou forts i legitimats per anar a confrontacions internacionals i ho hem demostrat a bastament. Tenim determinació i tenim potencial.

Què és sinó la proposta (lamentable) que ha fet el president Sánchez dient que els catalans hauríem de votar l'autogovern en un referèndum, però res d'una autodeterminació? I això previ a l'elaboració d'un nou estatut d'autonomia que s'hauria de sotmetre a referèndum. Ço vol dir que votaríem dues vegades. O sigui que per votar no estaríem. Però què s'han cregut, que és que no tenen ni sentit del ridícul? On ens volen portar? O és que no saben ni on som? Participo de la convicció que si es mouen, uns i altres i els de més enllà (a Espanya) és perquè la determinació independentista dels catalans els hi ha forçat. 

 

ERRORS I ESTRATÈGIES

Les forces polítiques espanyoles (les d'abans i les d'ara; totes) fan saliva per desplegar el 155 amb amenaces constants. Un error que fa desaparèixer més zones grises. Tinguem-ho clar! No fan cap esforç polític, que és el que hauria de fer el sistema polític espanyol. Estructuren la confrontació lluny del tan invocat diàleg. Una altra zona grisa que desapareix? Quantes més s'il·luminaran? Un altre dia mirarem amb el màxim d'interès les nostres estratègies, que no tenim gaire clares precisament. Avui ja no tinc més espai.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article