Gran Recapte

Gràcies Catalunya per no caure en les diàries provocacions

Pintura on apareix Goethe
Pintura on apareix Goethe | Johann Heinrich Wilhelm Tischbein

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

LES PROVOCACIONS

Van augmentant de manera progressiva, de menys a més i amb més amplitud cada vegada. Vull dir que van abastant més fronts, més formes i, fins i tot, amb més rebuscada imaginació i subtilesa cada dia que passen actuant. Amb el que podem pensar que les accions més simples i directes no els han donat cap fruit dels que ells (els provocadors) volien trobar. Confiaven amb que reaccionaríem indignats i rabiüts a les primeres de canvi, però, tanmateix, per mèrit i sort de l'independentisme, no ha estat així, ans tot al contrari, la reacció general ha estat de denúncia pacífica i d'extrema prudència perquè hom tenia molt clar que tot era i és una trampa. Només calia veure les reaccions premeditades de tots els subjectes provocadors i llurs estratègies que, sense que s'hagués produït res del que ells ja donaven per fet, posaven en marxa la maquinària com si hagués passat. Un error que els ha deixat amb el cul a l'aire sense que ni els seus grans mitjans afins els l'hagin pogut tapar. Al menys no sense aportar una complicitat argumental basada en falses suposicions i tendencioses intencionalitats. Però de fets i reaccions com les què esperaven obtenir, res de res. Per això segueixen provocant-nos; perquè esperen que caiguem en la trampa. I no hi caurem. 

 

ELS PROVOCADORS

Tothom els coneix, a uns més que a d'altres. La majoria portaven pell de xai, però ja se la van traient, a base de tant insultar i insistir es van retratant. Però, així i tot, no paren ni pararan. No, perquè van a totes i, com he dit abans in crescendo amb la, ara ja gens dissimulada intenció de provocar, i així fer-nos caure a la trampa del 'totum reuolutum' -de la confusió total- i en conseqüència del pretès trencament de la convivència ciutadana que tant desitgen, volen i falsament prediquen. No els vull ni anomenar per no fer-los més propaganda de la que ja tenen i reben dels seus mitjans afins al llarg i ample de tota la península ibèrica, amb complicitats més que significatives i replicants a Catalunya. 

Són, però, tots espanyolistes fervents seguidors i defensors de la sacralitzada unitat d'Espanya. S'autoanomenen constitucionalistes i alguns ni això, perquè vénen i volen anar més enllà d'abans de la mort del dictador; per això anhelen el jou i les fletxes falangistes. 

Sigui com sigui i a tall d'exemple us repassaré l'argumentari d'un d'aquests activistes que per a més inri és diputat al Parlament. N'acabo de llegir la seva intoxicadora aportació al Vent de ponent pàg. 5 del 'Segre' de 25/8/18 intitulat "Atacar l'Estat". No té malbaratament i comença així: "Alguns dels primers passos del passat més funest van començar amb desfilades de torxes, penjant símbols polítics a les cantonades, trencant la neutralitat de l'espai públic, amb dirigents sense escrúpols parlant del poble com un tot, adorant el líder suprem, inventant un supòsit mandat popular i una voluntat d'un poble, creant enemics de la causa, traïdors a la pàtria, dirigint políticament a la policia, assenyalant a poc a poc el que no estava amb ells fins a excloure'ls, ocupant fins a saturar els espais públics, situant la gent en dos bàndols, tergiversant, manipulant i reescrivint la història, inventant èpics relats de ficció, i repetint-los als mitjans de comunicació fins a fer-los passar per veritat. I així s'apropiaven fins i tot de les festes majors, engalanant les places de símbols i d'arengues polítiques excloents; a poc a poc intentaven que la gent cregués que això era el sentir majoritari, quan no ho era. Amb el mateix sentit ho intenten amb l'apropiació de la Diada catalana...". I fins aquí només la part introductòria, però, segueix reblant el seu clau i augmentant-ne a base d'epítets el to dels seus injuriosos arguments ampliant-ne el ventall amb la gens dissimulada intenció de carregar-s'ho tot i a tothom, Parlament i President Torra inclosos. Jo no tinc més espai (ni fetge) per continuar. El podeu, si voleu entendre com ho pelen aquesta gent i el per què dic el què dic en aquest escrit d'avui, acabar-lo de llegir al diari 'Segre' suara citat. Jo ja en tinc prou i estic ben tranquil tot fent temps.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article