Fer temps

Goethe
Goethe

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

ESTEM FENT TEMPS?

Jo diria que sí, que estem dilatant l'espera d'un fet molt important. I, tanmateix, mentrestant, n'hi ha que van a passejar perquè encara és aviat per passar a una hipotètica acció en què els nostres polítics afirmen estar treballant. Per tant, tothom tranquil; tranquil·litat general, perquè la feina no para i els adversaris de tot plegat tampoc. Estem veient cada dia com no paren de fer l'incordi. Aquests no és que facin temps, és que no fan ni vacances. També podria ser que tinguin unes vacances pagades per poder-se dedicar a la causa. Car, a la seva causa, la que passa per capgirar o destruir, com sigui, tots els nostres plantejaments. Tant els de base popular com són les mobilitzacions, com els que es van fent des de l'acció política en tota la seva amplitud. 

 

UNITS EN L'ACCIÓ

Fins ara els que realment veiem units i reforçats en les seves accions són els unionistes espanyols; els de la "sagrada unidad de destino". Autoanomenats també: constitucionalistes. Però, seria més encertat definir-los com a ultres. Van a totes i s'hi val a tot, amb un comportament fanàtic no gaire dissimulat (per no dir que gens) que compta a més amb una impunitat absoluta, segons que estem veient. Ells són els que van enredant la troca, cada dia i en cada moment que poden. I no presenten cap altre projecte que aquest: provocar incidents, enfrontaments i picabaralles arreu on puguin. I on no puguin, també. Senten i practiquen un desdeny absolut per tot allò que és català. Per tot i per tothom: cultura, llengua, identitat, valors, història, sentiments, drets, política, dignitat, persones, institucions, entitats, Generalitat, govern, Parlament, Mossos, i no diguem pel procés. 

Atien escamots, brigades i patrulles a netejar (diuen) els espais públics (i si poden també de privats) de llaços grocs. Generalment ho fan ben encaputxats que, més que per amagar-se és perquè així fan més por. I, ja ho sabem, es comença fent por i s'acaba aterrint perquè juguen amb foc. Només puc advertir que ningú caigui en aquestes provocacions. 

 

PATÈTIC

Dins d'una plaça de Catalunya blindada a l'independentisme i ben oberta a l'espanyolisme vam poder constatar amb estupor i vergonya com uns autèntics mal educats ens insultaven sense mostrar cap respecte per les víctimes del 17-A a les quals es dedicava l'acte de record en el primer aniversari del luctuós atac terrorista. Invocaven el 155 tot dient que estàvem cagats i que per això fèiem "olor de caquita".

 

UNA PRECISIÓ

Els llaços grocs no representen cap ideologia partidista: no, senyors de Cs, PP i VOX entre d'altres. Representen la denúncia pública, digna i ferma, d'una injustícia protagonitzada per la conspiració jurídica de l'Estat, premeditadament planificada, que té i manté demòcrates catalans com a presos polítics preventivament a la presó i que n'ha provocat l'exili forçat d'uns altres que ja s'ha pogut veure com han estat exonerats de les imputacions espanyoles per uns altres Tribunals d'importants Estats de la UE. Ara l'extrema dreta els vol fer desaparèixer amb l'excusa que l'espai públic és de tots, doncs, encara que seria més lògic que els ocupessin amb la que podria ser la seva alternativa, haurem de convenir que, o bé no en tenen cap, o bé prefereixen netejar de manera hostil i més aviat violenta per allò que ja he citat abans. 

Al meu parer la denúncia a l'espai públic ja l'hem guanyada i si la seva visió de la llibertat d'expressió passa per esborrar tots els rastres de groc, doncs, que facin el que vulguin. Allà ells, que feina tindran. I nosaltres a treballar en altres fronts, que prou en tenim, amb la mateixa convicció i dignitat per consolidar-ne l'objectiu amb tan d'èxit com s'ha fet amb els llaços grocs.

 

ESTABLIR UNA SÒLIDA UNITAT ESTRATÈGICA

Aquesta és la responsabilitat més important que tenen al davant els partits i principals entitats de la societat civil catalana. És essencial i absolutament necessari i confio que mentre "fem temps" els nostres estiguin fent aquesta feina. I en l'acció ja hi anirem junts i units.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article