Té sucursals arreu

Té sucursals arreu
Té sucursals arreu | Verne-ho on Unsplash

Hau llegit mai cap text de Montserrat Aloy? Us heu deixat seduir per la seva manera d'entrellaçar les paraules? Ara ho podeu fer de tant en tant a les nostres pàgines. Trobareu els Apunts del Natural d'aquesta filòloga i escriptora a la secció d'Opinió cada quinze dies.

El dimoni no fa bona olor, ni dolenta. De fet, no fa olor. El gel que fa servir no ha de ser perfumat. No va especialment ben clenxinat, ni porta un pentinat que el destaca entre la multitud. La funció del dimoni és fer-vos creure que no existeix. Un vestit gris amb una ratlla als pantalons el conforma. Corbata discreta, sovint de pics blaus foscos damunt d'una mostra en blau cel, sota una camisa invariablement blanca, per la confiança dels dos colors combinats. Una maleta de pell negra, amb dos cremalleres a la part superior, adorna la mà neta, que tampoc s'abilla amb anells superflus. L'aliança de casat, d'or sense filigranes, poleix uns dits llargs i angulosos, amb aparença d'artista. Quan el dimoni passa pel teu costat, tant hi fa si no t'hi fixes prou, t'és indiferent. És molt important que no t'alteri la seua presència. Pel que fa a la seua bellesa, ningú li tira floretes ni el mira amb ulls de desig, ni provoca rebuig per algun defecte físic evident. Les mides de la seva cara són àuries, i a pesar de tot els trets s'obliden molt ràpid. "Era alt? Diria que era guapo?" No ho saps. L'has vist caminar al teu davant, al teu darrere, creuant-se amb tu per avingudes plenes de gent, per carrers tortuosos, per ravals gens il·luminats, i mai has tingut la por visceral d'agafar la bossa i córrer fins a perdre el cor i l'alè fins a trobar la llum salvadora. 

Treballa, com tothom, de dilluns a divendres. Cal fer ús de les normes dels humans, per confondre-s'hi; si no, com els pertorbarà? Va a la feina de 10 a 13, i de 16 a 19. S'hi arriba a peu, perquè diu que fer salut és important i així pot saber, com qui diu sense esforçar-se gaire, la dels conciutadans. Aprofita per fer la compra dels quatre queviures essencials al supermercat més populós i cèntric de la ciutat, el que barreja musulmans, catòlics, celíacs i vegans, tots sota el mateix sostre. Paga sempre al comptat, amb un bitllet petit, no s'ha de demostrar fermesa econòmica si es compra quatre iogurts i mig quilo de corder per a la brasa. Té una casa pagada, que fa ostentació d'un jardí de mida mitjana, i sap regar i podar rosers. Per aquesta regla de tres manté contenta la "costella" amb variades postures sexuals i orgasmes satisfactoris per ambdues parts. Surt suat de la parcel·la, mànigues arromangades d'un cotó 100% orgànic, color imprecís, cara de fer amics sota mà. Se les eixuga amb energia mal dissimulada amb els pantalons "cargo" que només es posa per als afers de bricolatge, que ha après amb vídeos de Youtube –els descobriments dels quals no pot compartir, per quan es jubili divorciat. Els caps de setmana viatja a llocs coneguts però no concorreguts, i es fa fotografies des de balcons i penya-segats que recorden altres balcons i països amb noms impronunciables. Hi surt amb un somrís d'incerta gaubança, paraula que no gosa fer servir per si el titllen de dimoni cultivat, i això sí que no. 

La seua oficina és una extensió del que ell no fa: ni olor, ni ostentació, ni paraules altisonants, ni corrector als fulls que guarda en carpetes de cartró marró amb la inicial molt destacada, artística sense exagerar. Les endreça compulsivament, les ensinistra a no exhibir secrets, les renya amb un xiulet entre les sibilants que se li escapen quan s'enfada. Totes les oficines se li assemblen, en blanc i en gris, en taules grandioses amb volums enquadernats en pell granelluda de color escarlata, en la llum que no és de terra però tampoc és del paradís, en la porta que tanca el secret sota el segell de la llei. Allà dins fa un fred generós a l'estiu, una calor burgesa a l'hivern, que cap cervell acabalat li critiqui la dispensa. 

Sabreu que és el dimoni perquè sempre li suen les mans quan us les ofereix, mentre a la vostra esquena una cobra es prepara per abraçar-vos abans d'entrar a judici. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article