Sobre el Fènix, un gat de carrer i les lluites compartides

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

MAGDA MEDÀ

No, això no va només d'un gat malferit i cremat a Tàrrega. Ni tampoc només va de la incongruència i de la manca d'empatia. Això va també de construir un món més just, un món millor.

Que m'estranya que molta gent passi al costat d'un gat que miola de dolor i no faci res? No, no m'estranya: som així. Som les persones que callem quan sentim els plors de la veïna maltractada perquè a casa dels altres no hi hem de fer res. Som les que tanquem els ulls quan sabem d'aquella persona gran que viu i se sent sola –tot i tenir família– perquè a saber què haurà fet en aquesta vida per acabar així. Som les que no escoltem els crits desmesurats i la bufetada que li dóna un pare al seu fill –dia sí, dia també– perquè cadascú educa com pot. Som les que no ens apartem ni un mil·límetre quan per la vorera passa algú amb cadira de rodes perquè no és problema nostre que sigui tan estreta. Som també les que creuem el carrer quan veiem que se'ns acosta aquell grupet de noies i nois que "no estan bé" perquè no fos un cas que res se'ns encomanés. Som les que llencem un paper a terra perquè com que tot ja està tan brut que no vindrà d'això. I som també les que girem el cap quan veiem un gos sol i mort de por perquè com que no és el nostre tant ens fa. I així som. Què ens hauria de preocupar si un gat està malferit, una dona maltractada, una persona gran desatesa, un infant desamparat, si hi ha barreres que limiten la mobilitat, si alimentem la discriminació per motius de salut mental, si un carrer està brut, i un gos abandonat? Sempre ens queden les xarxes socials per ser virtualment feministes, animalistes, inclusius, generosos, tolerants, ecologistes... però sobretot incongruents, feliçment incongruents.

Sense lluites compartides, sense la implicació de totes les persones, sense creure que formem part del problema però també de la solució, aquest món no millorarà. Sense lluites compartides hi haurà més gats com el Fènix* que seguiran invisibles, com invisibles podem arribar a ser totes.


*Fènix és un gat que va resultar ferit en l'incendi de l'habitatge on es refugiava al carrer d'Urgell, 36 de Tàrrega el 25 de febrer passat. TarreGATS se'n va fer càrrec dies després gràcies a la Gemma, que el va auxiliar en un primer moment i les va avisar, davant molta gent que el va veure malferit i cridant de dolor sense que ningú més fes res per ell.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article