Ara és l'hora

Tàrrega, 1986. Llicenciada en Ciències Polítiques, autora de diversos reculls de poesia, viatgera i membre de l'Associació Guixanet. Se sumà a l'equip de col·laboradors de la Nova Tàrrega fa uns quants anys amb els seus articles a De pe a pa.

La meva generació és nascuda en el que havíem cregut que era una democràcia consolidada, en un suposat marc de drets i llibertats pels quals havien lluitat els nostres padrins i padrines. El fet és que els darrers mesos hem vist ressorgir la repressió, la judicialització de la política, la suspensió dels drets democràtics. Hem vist com van anul·lar l'autonomia de Catalunya amb l'aplicació del 155 i com han empresonat líders polítics i de la societat civil per les seves idees. Hem viscut, en definitiva, l'esgotament a tots nivells del règim del 78. 

L'independentisme té ara el repte de plantar el mirall davant la pobresa democràtica de l'Estat. Però, a la vegada, no podem deixar de construir una societat més justa i amb oportunitats per a tothom i seguir treballant per una Catalunya lliure i equilibrada territorialment com a via per fer-ho possible. La justícia social, els valors del feminisme, l'ecologisme i el poder de la cultura per transformar la societat han de guiar-nos en la construcció de la República Catalana.

Fa un parell de setmanes les meves companyes i companys d'ERC em van escollir per encapçalar la llista electoral al Senat per Lleida a les eleccions del 28 d'abril. Crec que hem d'aprofitar tots i cadascun dels altaveus per denunciar l'existència de persones preses i exiliades polítiques i per fer efectiu el dret a l'autodeterminació. Em presento per combatre el discurs de la repressió amb més democràcia, per fer valer el dret a l'autodeterminació davant el bloc del 155 i la ultradreta, per blindar els drets de les dones davant els misògins, per exigir memòria, reparació i justícia per a les persones represaliades pel Franquisme. Vull treballar pel país i les comarques de Ponent –també per Tàrrega– des del Senat, per fer trontollar una institució encarcarada i un sistema obsolet: fent-hi entrar aire fresc, regenerant, feminitzant i rejovenint la política. No podem quedar-nos de braços plegats veient com es privilegien els oligopolis i la banca, mentre ens arranquen els drets que tant han costat de guanyar. Ens hi juguem els drets nacionals, socials i civils.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article