Lloança a la quotidianitat

Sóc periodista experimentat en l'intent d'entendre la vida. De vegades no me'n surto. M'apassiona jugar amb les paraules i olorar llibres. M'enfado amb les injustícies, les discriminacions i els dogmes. Espero que l'espai Lletra de canvi aporti una miqueta de llum –si més no, a mi– enmig de tantes contradiccions.

Bon dia. Tornem-hi. 

Torna a sonar el despertador desesperant, però el gos s'hi avança tot rascant la porta. Tornen els pantalons acampanats. La cafetera torna a plorar aigua bruta en comptes de cafè i els nens "que no vull anar al col·le, que passo". Torna a fer boira i que arribi l'escalfor d'estiu d'una vegada. Torna a l'hospital que el pare ha caigut i que la tieta es quedi amb la canalla uns dies i a veure com ens ho podem combinar. Torna a sortir la veïna i padrina al replà queixant-se que "posem bé el nom de la bústia d'una punyetera vegada que sempre s'equivoquen". Tornen a tocar-te el cul sense permís, "guapa". Tornen a prohibir la democràcia i que volen que torni aquell temps on ningú vol tornar. El cap ve amb les mans al cap i torna a demanar-te que t'espavilis, "que només fem que perdre diners i ens n'anirem tots al carrer". Torna a dir-te que ja n'hi ha prou, que no podeu seguir així, que ja res és com abans i a sobre se li acaben les piles al rellotge i a veure quan tens temps per canviar-les. Tornen a cridar-te "marica" pel carrer. Ha tornat, el càncer ha tornat. Tornen a lliscar les llàgrimes galtes avall i que o vas cap amunt o malament. Torna el dilluns. 

Però aquestes també tornen. També tornen les nits plenes de sol, aquella primera paraula, la xocolata amb melindros i l'olor de calçots. Torna un "t'estimo" dels que es pensen abans de pronunciar-se, rialles amb l'àvia i aquella pel·lícula que mai acabes del tot perquè us adormiu al sofà abraçats com si aquella nit fos la darrera. Els versos d'un poema que et tornen a aixecar la mirada. Tornes a beure vi al peu de les estrelles amb el col·lega de tota la vida. Tornes a sentir la seva pell endins, per primera vegada. Torna a dedicar-te un dibuix dels que ha fet a classe on surts de color verd i amb tentacles. Torna aquella conversa que si us plau no s'acabi mai. Torna l'amiga d'aquell país llunyà i com ha canviat tot i com estem igual. Torna el divendres. La clau és tornar-hi sempre que puguis i gaudir d'allò que realment val la pena i que s'amaga en la senzillesa del dia a dia. Perquè algun dia, potser de cop i volta, els pulmons no tornaran a respirar i ja no podrem tornar-hi. 

Bon dia. Tornem-hi. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article