Ficció i mentides per tapar la veritat

Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Hi ha dues maneres de governar els pobles; per la força o per la farsa»

Antonio Cánovas del Castillo


Força i farsa

Avui faig referència d'entrada, cosa que no acostumo a fer generalment, a la dita que acompanya sempre els meus modestos articles. La dita i la referència són més que escaients donada la realitat que actualment estem vivint com a país. Però, sobretot, la que estan patint els nostres empresonats en primer terme, tots els represaliats que s'han empescat i també els exiliats que tenim en diversos països d'Europa.

Estem rebent les "excel·lències" del sistema constituït per l'Espanya Una. La mateixa que, com a País, fa anys que estem patint i finalment, com a poble, a la qual estem plantant cara. Les dimensions obscures de l'Estat espanyol estan sortint a la llum. Només cal veure què han declarat (i el com ho han fet) al Tribunal Suprem els testimonis dels comandaments de l'Estat que van dirigir la repressió de l'1-O a Catalunya. El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el tinent general Ángel Gozalo i el comissari Sebastián Trapote. Per cert, tots tres podrien representar un exemple paradigmàtic (dels més foscos) de la Transició del 78. Així ho indiquen les seves respectives trajectòries amb foscúries prou significatives i una de criminal, la del comissari Trapote, que fou diligentment amnistiada. Van aplicar-nos la força i com que no se'n van sortir per allò que "els va sortir el tret per la culata" ara s'apliquen a la farsa construint una ficció amb les mentides que la fiscalia va motllurant al més pur estil de la tenebrosa Santa Inquisició. Ja sé que no dic res de nou, però em sembla que no tothom té prou clar en quina mena d'Estat ens trobem.

 

Menyspreus a dojo

I la majoria de ben gratuïts. Per exemple, al Suprem no pronuncien els noms tal i com els portem en el DNI i si, jutges, fiscals i la resta de semblants sense voler ho fan, rectifiquen immediatament i el diuen en un castellà ben "serrat". Ni el nom de la nostra principal institució: la Generalitat, pronuncien ni escriuen degudament. Tot un menyspreu de mal gust o d'autèntics maleducats. En fi, si això és l'estil i la manera de fer del màxim tribunal d'Espanya només podem fer una "quitranosa ganya", que deia el poeta.

Podríem acceptar l'estil de: guant de seda amb mà de ferro i cara de ciment armat si no fessin trampes tan significatives (a més dels perversos relats, les mentides flagrants i les ficcions que van teixint) com les de coartar les declaracions de molts testimonis no posant els vídeos que presentarien justament les imatges tan explícites que contenen, i que tant demanen els advocats defensors. No tenen temps? Volen córrer més del que la justícia recomanaria en qualsevol altre país dels que tenim per civilitzats? O és que senten nostàlgia d'aquells funestos judicis sumaríssims de nefasta i trista memòria? Mal averany tot plegat. 

Resulta inquietant contemplar aquella sala del Suprem, poc menys que del segle XIX, amb uns servidors de la justícia tan addictes al Twitter en la recerca d'expressions acusadores i de xafarderes evidències. 

 

Ni junts ni gaire ben avinguts

Si fer política vol dir fer valdre la força democràtica dels votants-electors, a les tres pròximes eleccions a les quals estem convocats hi anirem dividits. L'independentisme dividit o separat no sembla la millor manera per tenir clar cap a on s'ha d'anar ni cap a on volem anar i això ens podria portar, fatalment, a qualsevol lloc. I, tot plegat, el poble català, em sembla que no s'ho pot permetre. O no s'ho hauria de permetre. Són tantes les urgències de tot tipus que tenim que cap suposada "unitat en l'estratègia" ens hauria de conformar; primer perquè no hi ha cap garantia que es pugui produir, i segon perquè fins ara tot el que hem pogut comprovar és un excés de tacticisme que s'ha evidenciat amb aquesta, al meu parer, imprudent separació. I, tanta tàctica sense estratègia només ens pot portar a la derrota per la via més ràpida de totes. 

 

Ideologies

Veig en les seves manifestacions i elàstiques estratègies una perillosa absència de valors, per no dir una altra cosa. Per contra tenim que el gran capital amb els seus voluptuosos interessos, secundat per l'escandalós món financer basat en l'especulació al marge de la moral i de l'ètica, estan imposant un sistema de pensament únic que cada vegada, sigui pel que sigui, va guanyant més adeptes. Sort que les classes mitjanes s'han començat a plantar i a dir prou. Tants descerebrats com estan aflorant des de fa temps a Espanya, comencen a fer pensar. 

(Continuarà)

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article