Frik-karn-aval

Frik-karn-aval
Frik-karn-aval | Jayson Hinrichsen on Unsplash

Hau llegit mai cap text de Montserrat Aloy? Us heu deixat seduir per la seva manera d'entrellaçar les paraules? Ara ho podeu fer de tant en tant a les nostres pàgines. Trobareu els Apunts del Natural d'aquesta filòloga i escriptora a la secció d'Opinió cada quinze dies.

"Ja em diràs… tu creus que val la pena sortir així al carrer, sense solta ni volta? Clar, per què tal dia farà un any i qui dia passa any empeny, oi? No, sí ja t'ho trobaràs, ja. Per mi, com si em vols aixecar la camisa dia sí dia també. Au, passa!"

Passo, sí. I em trobo una dotzena de iaies que remuguen amb convenciment des d'un balcó ran de cintura. Me les he hagut de mirar 3 cops, no pels rul·los al cap, sinó per la meravella singular de posar-se el balcó tan a prop. Massa prop, ja ho deia la mare. "Que si tens la cua de palla, que si goita quins serrells, els hem de tallar, que si no vigiles seràs sempre pal de paller..." Un exèrcit de nens amb túniques de blat esfilagarsat m'envolten. No sonen xiscles darrere meu, i per sort els xiquets hi fiten prou bé. M'eixugo la suor freda, bo i mirant al voltant. "No 'nem bé, no... goita on ens porta la civilització... quin desastre... pobres!" Uns arreplegats deuen haver demanat un dia de permís de la guerra; uns porten els pantalons ben estripats amb taques de sang a la samarreta, els altres van encara d'uniforme. S'han hagut d'endur el vehicle, perquè no hi ha prou lloc per aparcar, a Tàrrega, i més si han de pagar... "Quantes places deu ocupar un tanc, a la zona blava? I si et multen, on posen el tiquet?" 

"És una batalla. Ja no se sap amb qui te les has d'haver." Amb l'imperi, ves. Amb màscara blanca, d'aquelles que recordo haver vist en una pel·lícula de fa molt de temps, aquests paios t'apunten i si t'encerten ja has begut oli. Perquè no et deuen enviar pas al paradís, em sembla. "No te'n fiïs, que els que porten plomes potser et volen plomar a tu. Agafa't la cartera, fort!" Entre crits i refilets de la selva amazònica veig com arriba una munió de tucans que pretenen sembrar el caos fent-se passar per ocells comuns. No m'engaliparan pas, que me la sé llarga, jo. Mos arriben de totes bandes, ja els adoctrinen de petits. Una mica de pinso, tres cursos de preescolar, i ja tens els "pàjarus" que trauran els ulls. "Neu fent, 'neu fent..." Els posen dalt de la carreta, als ocellots, per tal de que no veiem què passa a la vorera. "Se'ns pixen a sobre i diuen que..."

Tant de patiment m'ha fet agafar gana, ara. A veure, és aquell rau-rau que tens quan arriben quarts de vuit del vespre, que diu "ara em fotria una safata de sushi, i una cerveseta." I pam!, passen uns amb uns rotlles de peix cru als sacsons que prou que hi fotria queixalada. "Tot se'n va en orris, tot, i aquí caic i allà m'aixeco, i ves que els de Targapoly no els caigo algun requeriment de l'alcaldessa, per fer apologia de l'enriquiment, i no parlo de posar julivert o pastilles avecrem damunt de la cadira de. "Quin círcol, i què bé van d'armilla els que surten a les afotos... Podrits, masclistes, interessats. Nem de mal borràs, i tal faràs tal trobaràs..."

Aturat hi ha el meu ex, va de Dràcula. No sé si ho podré resistir. Pel meu costat ha passat la veïna, dins d'un test que tenia una flor que obria la boca. M'ha dit que em mirés bé el calendari. Jo, bleda, he obert el del mòbil. Que no era aquest, ho he pensat més tard, quan d'una sinyora amb les cames ben obertes n'ha sortit un "Carmeeeeeeee!" que m'ha obert les portes de l'infern, càries incloses. Al veure que la reconeixia, s'ha posat a riure, perversament, i ella, que era l'agost, s'ha hagut de repenjar al setembre, un home amb banderes a les mans davant d'una creu en un lloc que sembla el Valledeloscaidos i a qui li put el cos sencer, de tan podrit que el té. Vomito el sushi mal paït, i la mala llet de tots els judicats, i el món em cau rodó. 

Va ser llavors que em vaig desmaiar, mentre el Rei Carnestoltes deia no-sé-què d'un partit únic que ens donaria la victòria el 28 d'abril. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article