Els va sortir el tret per la culata

Els va sortir el tret per la culata
Els va sortir el tret per la culata

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Qui s'excedeix en les formes es desautoritza en el fons»

Antoni Bolinches


Raons d'estat?

Per començar diré que sempre hem vist que l'Estat, l'espanyol que és el que tenim, té moltes raons, millor dit: les té totes. No escolta mai; no vol ni sap com fer-ho, encara que la condició a destacar, per a nosaltres si més no, és que no vol, mai vol i mai ha pensat ni a com fer-ho. L'estat no dialoga amb els seus servents. Ni dialoga ni escolta. Aquesta és la seva lògica i principal raó. I sembla que l'única. I així és impossible parlar, dialogar ni res que s'hi pugui assemblar. Aquí diem que "parlant la gent s'entén". O no, és clar. Però, quan una de les parts no vol ni escoltar, el parlar no serveix de res perquè l'altre interlocutor resta sol com en un monòleg. O sol com un mussol, que també diem a casa nostra. I ara fa quaranta i escaig anys que fem de mussol polític; aquesta és la crua realitat. I això no té res a veure ni amb el nostre nacionalisme ni amb les nostres legítimes ànsies de llibertat. 

Un amable lector em va fer observar que el títol que vaig posar a l'article de la setmana passada: Aquest judici no és cap farsa, d'entrada, no el compartia perquè no hi estava gens d'acord. És evident que tenia la seva raó, sobretot si no llegia la resta de l'article, cosa que em vaig permetre de fer-li notar amb tot el tacte que vaig poder. Em va dir que se'l tornaria a llegir quan li vaig fer notar que el primer paràgraf portava un subtítol que hi posava: "És tot una altra cosa" i acabava amb el ressaltat "sort tenim del nostre pacifisme integral i integrador". I avui intentaré explicar per què ho deia.

 

La lògica d'una provocació fallida

Fallida en bona part gràcies a l'actitud demostrada que ja vaig argumentar i ara he reiterat en el ressaltat anterior. 

Vist tot el que hem vist fins a dia d'avui des de l'any 2010 combinat finalment amb el judici al procés injustament dirigit contra unes persones absolutament innocents de tots els càrrecs que se'ls imputen, que en exercici de les seves responsabilitats polítiques i democràtiques van procurar complir, al final d'una exhaustiva, esgotadora i frustrant negociació amb l'Estat, amb la demanda social i popular significativament generalitzada dins del poble català. I tot pacíficament en defensa de la nostra dignitat i suposada legitimitat. Doncs, reitero, vist tot això (i molt més que ara deixo de banda) només podem definir una tesi, clara i evident, que l'Estat va optar per la teràpia de xoc en forma de provocació directa cercant una reacció violenta que mai es va produir. Mai. El 20 de setembre de 2017 van portar a terme una flagrant provocació amb múltiples registres a les institucions de tot allò que, de fet, ja tenien intervingut, ultra detencions espectaculars al més pur estil policíac de polítics i persones amb càrrecs a l'administració de la Generalitat. La lògica d'estat amb els seus lleials servidors presents al seu Govern, a llurs Institucions i en tots els seus poders s'havia posat en marxa. Havia començat la pretesa culminació del seu peculiar "diàleg" amb l'actuació dels cossos policials i jurídics destinats a reprimir i a la repressió. I en aquesta mateixa lògica ens troben ara que, malgrat no haver rebut la reacció que indubtablement pretenien en la seva fase inicial i posterior, s'estan muntant uns relats protagonitzats per uns suposats responsables i protagonistes davant del Tribunal Supremo plens de falsedats i subjectivitats encarades a la màxima culpabilització dels responsables polítics representants del poble català. És fàcil deduir que en termes de la dita catalana podríem pensar que allí "els hi estan afinant el tret". El mateix que abans "els havia sortit per la culata". 

 

L'ofensiva és total

I hem de suposar que confien fer-la definitiva portant-la fins a un final. El seu pretès final al qual ens volen subjectar. Per descomptat sense cap mena de diàleg ni de res que s'hi assembli, ans tot al contrari. És la lògica d'aquest Estat. Res a veure amb una Espanya que volgués evolucionar sobre la base d'uns valors autènticament democràtics, fraternals, respectuosos, justos, equitatius i en llibertat i reconeixement de tots els seus pobles i col·lectivitats. Perquè aquesta Espanya moderna només serà possible amb un treball col·lectiu que res té a veure amb la ignominiosa situació que estem vivint. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article