Els bombardejos de la legió Còndor. El tràgic desembre de 1938 (6)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT

 Relació de víctimes del bombardeig de Tàrrega, del 21 de desembre de 1938. Fins a les set del vespre, presentats a l'Hospital Municipal. Segell de la Conselleria de Sanitat i d'Assistència Social de l'Ajuntament de Tàrrega
 Relació de víctimes del bombardeig de Tàrrega, del 21 de desembre de 1938. Fins a les set del vespre, presentats a l'Hospital Municipal. Segell de la Conselleria de Sanitat i d'Assistència Social de l'Ajuntament de Tàrrega

Els dies 21 i 22 de desembre Tàrrega torna a ser intensament bombardejada per l'aviació de la Legió Còndor alemanya, al servei del general rebel facciós Franco. Els atacs provoquen 10 víctimes mortals i destrueixen un gran nombre de cases del carrers Sant Roc, Urgell, Major, la Font, Segle XX, Carme i la plaça dels Àlbers. En aquest atac una de les bombes entra pel cimbori i cau dins l'església parroquial però no esclata.

En el document adjunt, data el 21 de desembre de 1938, que duu el segell de la Conselleria de Sanitat i d'Assistència Social de l'Ajuntament de Tàrrega, i recuperat fa poc, hi podem llegir les identitats de famílies, nens, dones i homes, mortes i ferides pels indiscriminats bombardejos aeris sobre la població civil.

L'endemà, el dia 23 de desembre, l'Exèrcit del Nord, o "Ejército de Ocupación de Cataluña", dotat amb 22 divisions d'infanteria (325.000 homes) ben equipades i armades i el Corpo Truppe Volontarie italiana, amb 1.200 peces d'artilleria, 300 tancs i vora 400 avions de la Legió Còndor i l'Aviazione Legionara inicien la ofensiva d'ocupació de Catalunya.

Enfront seu, els Grups d'Exèrcit de la Regió Oriental, dotats amb 20 divisions d'infanteria (220.000 homes), delmats i inexperts, 300 peces d'artilleria, 40 tancs i 150 avions russos, són a punt per la defensa de les línies del front.

A excepció del cap de pont de Seròs, els atacs feixistes són aturats amb fermesa en tot el front i aguanten sòlidament fins al dia 5 de gener quan finalment cauen les Borges Blanques i Artesa de Segre. Durant els primers dies de l'atac, l'exèrcit republicà pateix més de 50.000 baixes entre morts i ferits, la qual cosa fa inviable el manteniment de les línies de defensa de l'L-1 i s'ordena una retirada estratègica fins a la línia L-2.

Mentrestant, els moviments de tropa, vehicles i blindats per Tàrrega són constants. El dia 26 de desembre la ciutat pateix nous bombardejos al llarg de l'avinguda de Catalunya i al carrer d'Urgell. La població civil targarina abandona la ciutat, que s'ha convertit en un objectiu prioritari dels Junkers alemanys. Els dies 27, 28 i 29 se senten des de Tàrrega la virulència dels combats, les constants explosions de l'artilleria i de les batalles aèries a tot el front del Segre.

El 31 de desembre fou, però, el dia fatídic. El testimoni del senyor Josep Flaquer ens ho explica així en el seu dietari:

"Trist final d'any. A primera hora del matí, una escuadrilla d'avions bombardeja amb molta intensitat destruint la plaça Sant Antoni i vàries cases del carrer la Font ahon s'hi havien refugiat vàries persones que quedaren enfonsades en casa Sanou, i entre elles la de Cal Calaixeres y familia, en la de les Sitjas, Flaires caiguda. A las 11 repetiren l'agressió causant moltes destrosses al carrer Agoders, casa Sanou, Fàbrica de Filferro, i vàries altres causant 14 o 15 víctimes".

Les víctimes mortals dels bombardejos d'aquell final d'any va ser de 18, des d'un nen de sis dies, fins a una àvia de 68 anys.

Ho detallarem al proper escrit.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article