Poema de Nadal 2018

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT

Poema de Nadal 2018
Poema de Nadal 2018

Quan hom pensa en el poema de Nadal, segur que els ve a la memòria aquella imatge de la criatura dalt d'una cadira o la taula mateixa, recitant els rodolins fets a mitges amb la padrina. Aquella imatge tan icònica i tan ben retratada per Pere Calders i la companyia Dagoll Dagom en l'espectacle que potser caldria repetir.

Encara que avui és més que possible que 1) la criatura llegeix el poema baixat d'internet en el mòbil, 2) tant pares com padrins no segueixen l'escena perquè estan penjant les fotos a les xarxes socials i 3) la criatura, amb pitet groc com ens obliguen els temps, s'hi nega.

Potser per això, us hem fet un breu recull de fragments de Poemes de Nadal. Molts d'ells, s'aparten volgudament del folklore repatani i són a la vegada, crit d'esperança i denúncia social, que de tot n'hi ha.

Començarem per la gran Joana Raspall, de la qual podeu trobar, publicat per Ed. Mediterrània, Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. És aquí on trobareu entre d'altres, aquests:
"Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre'l amb traça."

O bé,
Campanetes de Nadal,
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures."

O el deliciós que us copiem sencer
Nadal
"La nit de Nadal
El bosc s'engalana
Els avets s'estiren
Per fer la sardana
Entorn del Nadó.
Una soca vella
No pot afegir-s'hi
I diu amb tristor:
- jo, ja no sóc bona
Per res, no tinc branques.

Més pel cel ressonen
Les veuetes blanques
Dels àngels que diuen:
- Si que vals, no ploris!
Seràs el tió!-."

I, Salvador Espriu (1913-1985), quan ens dibuixa, des d'una òptica més dolorosa, un Nadal ja adult? a Prec de Nadal
"Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit. "
I no ens podia faltar el poema Nadala de Miquel Martí Pol
"...I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella."

Més mostres? Aqui en tenen tots vostès una breu selecció:
El mestre J.V.Foix en el llarg poema Ho sap tothom, i és profecia, que ha estat musicat, ens fa un recorregut per tots els Països Catalans, per cantar el Nadal, amb la seva particular ironia. I ens hi fa sortir a l'Urgell. El poden gaudir sencer a Onze Nadals i un Cap d'Any (Quaderns Crema, 1984)

"El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

...La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat."

O Marià Manent que ens diu a Rondalla del Bou
"El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l'Establia…"

per acabar amb uns versos deliciosos:
" …Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s'oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya."
i amb un posat crític i combatiu,

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Nadal
"Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar."

No arrenquem a plorar. O si, cadascú ha de ser ben lliure.
El que segur caldria que féssim, és recordar els qui ja no hi són, teixir futurs decents pels qui vindran, estimar i comprendre els qui tenim aprop, intentar per enèsim cop que els que s'han allunyat no estiguin en el nostre oblit, i intentar gaudir de les festes.

I recordar els qui no podran ser amb les seves famílies, perquè els tenen injustament empresonats. I estar amatents, perquè caldrà. Dins del que cap, Bones Festes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article