Cop d'autoritat de l'Angulària, que encara és més líder

per Ramon Oromí Escolà

Esports

Un moment del partit contra la Seu d'Urgell
Un moment del partit contra la Seu d'Urgell | Ramon Oromí

La jornada 15 de Tercera Catalana va donar a l'Angulària una doble alegria. La primera, no cal dir, és el fet de guanyar al rival de torn a casa, davant l'afició, i sumar tres punts més mantenint la imbatibilitat al nostre camp i pràcticament en tot el que portem de temporada, a excepció d'una sola derrota, soferta al camp de la Pobla de Segur. La segona, tant o més bona que la primera, fou que aquesta victòria l'hem obtingut davant el segon classificat, la Seu d'Urgell, a qui teníem a quatre punts, xafant-nos els talons.

Aquest partit estava valorat en sis punts. Si el perdíem, es reduïa la diferència a un sol punt, molt perillós; en canvi, de guanyar-lo, com així ha estat, la diferència s'ha convertit en set, que són els que ens separen del segon, tanmateix la Seu, ja que tot i perdre, no ha estat superat per cap altre.

Un forat considerable que ens dóna marge per assumir alguna ensopegada inesperada sense sentir-nos abatuts.

És cert que al moment just de començar a jugar, la pluja va fer acte de presència durant gairebé tota la primera part; fet que va dificultar molt als dos equips, privant de desplegar un bon futbol. El camp estava molt lliscant i s'havia d'assegurar la verticalitat, sense provar cap mena de floritures.

Un altre handicap era que, per diferents causes justificades, en aquest partit tan decisiu hi mancaven fins a cinc jugadors considerats titulars habituals, però que precisament aquesta jornada s'havien ajuntat totes les baixes alhora. 

Però també és cert que els companys que els van suplir els van fer oblidar ràpidament, ja que tots els entrebancs esmentats foren coberts i superats amb molt bona nota a cop de coratge, entrega i valentia durant tot el partit davant un rival amb ofici i molt físic. No en va defallir cap i van ser capaços d'aconseguir la victòria, que no es presentava gens fàcil. 

Bona part de mèrit d'aquest triomf, ben bé es pot atribuir també al plantejament del míster Jordi Oliveres, que amb els jugadors de què disposava va haver d'improvisar una tàctica basada en coratge, entrega total i el convenciment que aquest partit es podia guanyar.
Ocasions clares de gol no se'n va veure gaires per cap equip. La Seu donava la sensació que en la primera part la possessió li era una mica favorable, però sense posar massa setge a la nostra porteria, a excepció d'una pilota que va fregar l'escaire; la lluita es lliurava a mig camp, i pilotes llargues amb avantatge de les defenses. Al descans amb empat a zero.

A la segona, l'Angulària, que ja portava la cinquena, va posar una marxa més, i donava bo veure el desgast i l'empenta que representa l'anar a tot gas. S'ho creien i anaven a la cerca de la victòria. Van demostrar que en aquesta plantilla no hi ha suplents, que és igual qui falta; tots hi deixen la pell.

I quan un ho creu, vol dir que té fe en l'objectiu fixat; i l'objectiu era marcar un gol.

I el gol va arribar. Amb la fe que es buscava, no podia fallar.

Al minut 74, Baiget controlà la pilota i la passà entre línies amb tota la intenció del món a Oscar que, per velocitat i guanyant l'esquena de dos defenses, la desvia fora l'abast del porter. Un gran gol de tossut. La bogeria es desfermà al recinte per part dels anglesolins, aplaudint els herois que feien realitat un somni, donades totes les circumstàncies.

La Seu ho va intentar durant tot el que restava de partit, però l'Angulària, com un sol home, no va donar peu a cap ensurt, i va mantenir una victòria que valia sis punts.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article