Els bombardejos de la Legió Còndor. Víctimes i primeres conseqüències (2)

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT

Comunicat de l'Ajuntament on es dóna compte del trasllat de la Casa de la Vila a les oficines de "la Caixa"
Comunicat de l'Ajuntament on es dóna compte del trasllat de la Casa de la Vila a les oficines de "la Caixa"

Les víctimes civils del bombardeig del 5 d'abril van ser:

  • Simona Zárate Redondo, refugiada de 82 anys de Maqueda (Toledo)
  • Maria Rodríguez Varga, de 28 anys infermera de l'Hospital de Lleida
  • Carme Viladot Güell, de 41 anys de Tàrrega
  • Maria Merlí Carnellona, de 50 anys de Granyanella
  • Mercè Auberni Segura, de 30 anys de Tàrrega
  • Ramon Sala Florensa, de 83 anys de Tàrrega
  • José Giménez Gil, de 23 anys del Marroc
  • Ramon Quintilla Quintilla, de 55 anys de Lleida
  • Sebastià Ramon Minguell Pallicé, de 48 anys de Guimerà
  • Francesc Sans Civit, de 41 anys de Tàrrega
  • Alexandre Escolà Farré, de 34 anys de Tàrrega
  • Rafael Peret Montanuy, de 53 anys

De la resta de víctimes mortals, consten com a desconegudes i altres ni tan sols hi consten. A causa del caos del moment, al llibre del registre civil de defuncions no es fan anotacions fins a finals d'abril. Probablement a les 14 de Tàrrega s'hi afegeixen les 8 de Vilagrassa.

Els dies 5 i 6 d'abril l'aviació feixista bombardeja Claravalls i causa 3 morts i a Anglesola provoca 5 víctimes mortals. A Vilagrassa, el 5 d'abril moren 8 persones, 5 de les quals són membres d'una mateixa família: en Jaume Patau Mora de 53 anys, na Dolors Castells Pons de 50 anys, na Ramona Patau Castells de 19 anys, n'Antònia Patau Castells de 15 anys, i en Jaume Patau Castells de 9 anys.

A Tàrrega el dia 7, l'aviació alemanya apareix a quarts de sis de la tarda i deixa anar les seves bombes altre cop a l'avinguda Catalunya i al carrer del Prat. Ignorem si van causar víctimes.

Amb la ciutat abandonada, moltes cases enderrocades i sense els serveis bàsics ni els proveïments, l'Ajuntament intenta recuperar el control de la situació. El dia 11 d'abril s'aconsegueix convocar una sessió, on encara falten l'alcade i un bon nombre de regidors, que no estan localitzables per haver canviat de domicili o per haver marxat de la ciutat. En aquesta primera sessió després del bombardeig, el nou alcalde del PSUC, elegit el mateix dia, en Joan Sasplugues diu: "Degut als aconteixements passats, representacions populars d'aquest municipi, gens conscients del seu deure, en el moment de desmoralització, foren els primers en abandonar la Ciutat, quedant solsament en el seu lloc, uns quants homes, els més conscients, per a no deixar el poble abandonat i aquest son els qui formen l'Ajuntament actual."

Les primeres mesures que pren el consistori van orientades a recuperar la normalitat, els proveïments i la seguretat de la població: es decreta reprendre l'activitat de les indústries i del comerç, s'activa la Junta de Defensa Passiva, es mobilitzen els homes de 17 a 45 anys per a la realització de tasques de fortificació i la construcció dels refugis antiaeris, es prioritza recuperar els serveis d'aigua i de llum, se suspèn de feina i de sou els empleats municipals que no s'han incorporat als seus llocs de treball, s'ordena tornar a posar a la "Torre del la Plaça" (el campanar) la campana gran per tocar-la en cas de bombardeig (sense llum les sirenes no funcionen), s'ordena pintar de blau els fanals de l'enllumenat públic, es decomissen les cases deshabitades per donar allotjament als veïns afectats pels bombardejos i als qui han estat desallotjats per necessitats de l'exèrcit, així com als nombrosos refugiats que arriben de tot el front del Segre on s'hi combat ferotgement.

Falten pedres, totxos i teules per la construcció de fortificacions al front i per reparar les destrosses als edificis, es donen casos de gossos descontrolats i rabiosos, el director de les "Escuelas Nacionales" es queixa dels nens que no assisteixen a classe. L'exèrcit exigeix a l'Ajuntament que proveeixi de roba, calçat, aliments, aigua cavalleries i vehicles el front. Hi ha casos de robatoris de mobles en molts domicilis abandonats. Malgrat l'excepcionalitat, la gent comença a tornar a la ciutat, que de sobte s'ha convertit (per a bé i per a mal) en el centre logístic i de control de diversos cossos de l'exèrcit que es troben situats al llarg de l'extensa línia del Front del Segre. També és el centre de serveis, sanitari, de lleure i de proveïments d'un immens exèrcit que necessita menjar, beure, armes i medicaments. En aquests moments difícils, sabem que el 17 d'abril el president Companys visita Tàrrega, de pas cap al front del Segre i visita la Fuliola i casa seva al Tarròs.

El 19 d'abril es tramet una carta al director de la Caixa de Pensions on informa de l'ocupació per part de l'Ajuntament de les seves oficines, per adequar els soterranis de la casa de la vila per a refugi. En el mateix sentit la sucursal a Tàrrega del Banc Espanyol de Crèdit a la plaça Macià (el Pati) és ocupada per posar-hi les oficines de la Conselleria de Proveïments, que ha estat destruïda pel bombardeig.
El 23 d'abril es convoca en una reunió a l'Hotel Espanya a tots els representants dels partits polítics, organitzacions i sindicats per estrènyer llaços entre l'Exèrcit i la població civil. Fins al gener del 1939 la ciutat viurà nou mesos tràgics i frenètics que aquí recordarem.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article