L'Angulària no afluixa

per Ramon Oromí Escolà

Esports

Un moment del partit
Un moment del partit | Ramon Oromí

En la jornada 11 de Tercera Catalana, l'Angulària tampoc va fallar i s'endugué els tres punts de Vilanova de l'Aguda, equip situat a la zona baixa de la taula.

La zona baixa no vol dir que sigui del tot assequible, doncs són aquests, els que a casa seua, treuen forces afegides d'allà on siguin; en primer lloc, per poder enfilar-se a la taula, causar bona impressió a l'afició local i, el que dóna motivació especial, posar les coses difícils al líder actual, que de moment, és l'Angulària. 

En una tarda esplèndida, i en camp de terra, això sí, detall que beneficia els avesats de casa i perjudica els adversaris, acostumats a l'herba, va donar lloc l'encontre entre el primer classificat i el quinzè a la taula.

Va ser un partit que no passarà a la història, pel que fa a joc i emoció. Res a veure amb el jugat el diumenge anterior davant el Tornabous. L'Angulària va fer el just i necessari per endur-se la victòria i els tres punts, que el permeten seguir a dalt de tot, emparellat amb la Seu i un partit pendent de jugar a Torà.

El motiu pot ser primerament el camp i segurament, el subconscient, que també juga, en pensar que el contrari era teòricament assequible.

No obstant això, el homes de Jordi Oliveres van fer un partit més que acceptable, davant un rival que ha donat més d'una sorpresa. Jugadors rocosos i valents, amb la voluntat de donar-ne una altra.

Però l'Angulària, més assentat al camp i ben posicionat, volia evitar ensurts i marcar diferències el més aviat possible.

I la victòria es va començar a gestar al minut 22, quan Oscar va rebre en profunditat un bon centre d'Arrufat, l'aprofità marcant i començant el seu compte particular.

Amb les ganes d'enllestir, i sense donar temps al contrari de refer-se, dos minuts més tard, al 24, va arribar el 0 a 2, per obra del recent incorporat Ivan Marin, al resoldre una seria de rebutjos dins de l'àrea i creuar-la fora l'abast del porter.

El domini foraster evitava que el Vilanova creés perill. La lluita per l'esfèrica es lliurava al centre del camp, arribant al descans amb un còmode avantatge.

A la represa, més o menys el mateix; lluita per la possessió, per veure qui es plantava amb perill davant la porteria contraria.

Al minut 70, els locals van disposar d'una de les poques arribades, en la qual podien escurçar diferències; un xut potent a mitja altura que s'hagués convertit en gol, de no ser per la gran intervenció de Jean Carlos, que va treure una mà prodigiosa i l'envià a córner.

Semblava que amb aquest resultat, finalitzaria el partit, però Oscar encara va tenir temps per ampliar el marcador i el seu compte particular, que el manté com a màxim golejador del grup.
Per mi va ser el gol més bonic i treballat. Una sèrie de tocs entre diversos jugadors, va fer que Santi li donés amb intenció la pilota a Oscar, que davant la sortida desesperada del porter, li va dibuixar una vaselina, que entrà suaument al fons de porteria.

Un 0 a 3 que reflectia tot el que va succeir en una bona tarda de futbol a Vilanova de l'Aguda.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article