Gran Recapte

El Pati de Tàrrega, història d'un espai urbà. La Font del Pati (i 16)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT

Fragment del plànol de la Font del Pati del mes de maig de 1957
Fragment del plànol de la Font del Pati del mes de maig de 1957 | Arxiu Ajuntament

El que en principi havien de ser quatre articles sobre el Pati, acaba avui després d'una sèrie de setze capítols.

Avui cal explicar la llarga i rocambolesca història de la Font del Pati, que ja fou projectada l'any 1957 per l'arquitecte municipal José Rodríguez Mijares, per encàrrec del llavors alcalde Josep Maria Vidal i Sastre. Es plantejà en un dibuix la mida i l'emplaçament de la Font i com molts altres projectes la idea va quedar pràcticament oblidada, i ni tan sols amb la remodelació del paviment de l'any 1967, es va plantejar la projectada Font.

Fou l'any 1970, quan l'alcalde Delfí Robinat i Elias encarregà a l'empresa Anglo Española de Electricidad el "presupuesto para la completa instalación hidráulica, eléctrica y lumínica de una Fuente Luminosa Cambiante, prevista para ser instalada el la Plaza del Carmen de esta progresiva Ciudad". a base d'aquest plànol i les mesures del projecte del 1957, es redacta el nou projecte amb la, "inestimable colaboración de la Oficina Técnica Buigas y de su mentor artístico el célebre Ingeniero don Carlos Buigas Sans", autor de la Font Màgica de Montjuïc.
A finals del 1971 el projecte i el pressupost són a l'Ajuntament, i l'any 1973, durant l'alcaldia de Josep Castellà Formiguera, la sucursal de la Banca Catalana a Tàrrega féu un donatiu de 100.000 pessetes per a la construcció de la Font del Pati. El desembre del 1973, l'Ajuntament paga 425.000 pessetes a l'empresa Anglo Española per l'adquisició dels materials per construir-la. 

L'empresa Anglo-Española va enviar a Tàrrega part dels plànols de la font, els motors i les bombes, així com els elements de fontaneria i d'electricitat que havien de fer possible el joc d'aigua i de llums un cop construïda i muntada. Amb l'arribada de les primeres eleccions municipals democràtiques i el canvi d'ajuntament, tot aquest material va quedar guardat i oblidat als magatzems municipals durant 18 anys. 

El projecte de remodelació del Pati del primer ajuntament democràtic presidit per l'alcalde Eugeni Nadal i Salat de l'any 1981 no contemplava la construcció de la Font i no fou fins l'any 1987, quan en Delfí Robinat va ser elegit alcalde, quan es va fer públic que es volia iniciar la seva construcció. L'any 1989 l'Escola d'Arts i Oficis va fer la maqueta seguint el disseny d'en Buigas i el Centre Cultural de Tàrrega va endegar una subscripció popular per recaptar fons per a la seva definitiva construcció.

La decisió de construir la Font es convertí en una causa belli entre el Govern Municipal format pels Independents de Tàrrega i Agregats amb el Pacte de Progrés, i l'oposició de Convergència i Unió. Tanmateix, el fet que la campanya de recollida de donatius fos un èxit popular, i que alguns ciutadans fessin importants aportacions fins a cobrir totalment el seu cost, va suavitzar la crítica contrària a la Font del Pati, que va inaugurar l'alcalde Delfí Robinat el dilluns dia 13 de maig de 1991, diada de les Santes Espines, de la Festa Major de maig a 2/4 d'11 del vespre. 

La Font del Pati ja era una realitat i per molt que tretze dies més tard, el 26 de maig, se celebressin unes noves eleccions municipals, la font ja s'havia construït.

Aquestes han estat les diverses històries del Pati. Agraeixo molt especialment les fotografies facilitades per la família Palou-Català, la informació i la col·laboració d'en Miquel Àngel Farrré i les persones de l'Arxiu Comarcal, així com a Josep Maria Falip per les seves contribucions. 
Ha estat una història que en certs moments semblava que mai s'havia d'acabar. Remenant per arxius i per hemeroteques, m'he adonat que encara queden moltes històries per recuperar i moltes altres per publicar. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article