Gran Recapte

Una setmana més, un grau menys

Tàrrega des dels sentits

per Júlia Ramon

Firmes NT

Roba en una botiga
Roba en una botiga | Lauren Fleischmann (Unsplash)

És l'ultima vegada d'aquest any que la roba d'estiu i la d'hivern conviuran a l'armari. La convivència, però, no durarà gaire. 

El fred i la calor són com el sol i la lluna; no poden estar junts, però es passen l'any perseguint-se l'un a l'altre. 

Ahir amb tirants; avui, màniga curta; demà, màniga ¾; passat, màniga curta altre cop. La màniga llarga es reserva pels propers mesos. Ara el temps encara es juganer; al desembre sí que estarà ben enfadat i no hi haurà a qui li faci bona cara.

Els targarins retornen a dins les respectives llars; no hi ha res millor que el caliu familiar per combatre els aires de tempesta que comencen a arribar: gotes d'estrès, ruixats de paperassa, clarianes de llibertat i esbufecs de 70 km/h. 

Tots, grans i petits, ens tornem a carregar les pesants motxilles a l'esquena i encaminem un nou curs. Es nota que l'ardor estiuenca s'ha acabat: la sortida del sol no ens anuncia que és hora d'anar a dormir després d'una nit d'estiu, sinó que la posta de sol ens avisa que tot just acaba de començar una llarga tarda i nit d'estudi. L'impacte d'una mà suada amb una cervesa ben fresqueta s'ha canviat per una mà agrimada que subjecta una tassa ben calenta de cafè. Desenes de joves s'esperen a l'estació; no per agafar l'Agratour, sinó per pujar a l'autobús que els porta, com cada setmana a partir d'ara, a les seves ciutats d'estudi. El típic "Ei, quedem a les 4 a la piscina?" s'ha canviat per un "Ei, quedem a les 4 a la biblio?".

La temperatura exterior s'està refredant mentre que la interior s'escalfa. Com més fred arrasa a fora, més ganes de bon temps floreix en la gent de Ponent. Més val que amoixem aquests ànims que ens posen els pèls de punta perquè segur que vindran temps pitjors.

Cal comentar, però, que fa un any l'ambient estava molt més caldejat: després de l'increïble, pel que sembla amb el sentit literal, 1-O, el poble català estava sufocat. Una onada de calor va sacsejar Catalunya, Espanya i el món sencer: el president, en aquell llavors Puigdemont, es va tirar de bomba des de dalt del trampolí i va revolucionar la marea. Per a més inri, acte seguit va començar a bufar un aire de 155 nusos que encara va esbravar més les aigües.

Potser per això aquest mes no sabem ni quin temps fa ni què o com posar-nos. Tàrrega ha suat molt durant els darrers anys, però sobretot els darrers mesos. Potser ja és hora de notar una brisa suau però refrescant que ens airegi de tota aquesta situació i s'emporti, d'una revolada, els maldecaps. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article