Gran Recapte

Guinovart i Lorca

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT

Monument a García-Lorca
Monument a García-Lorca

En una exposició itinerant, titulada "Res no és mesquí", que va repartir-se entre el 2013 i 2014, Josep Guinovart parlava de la seva relació amb els poetes. Els llocs van ser Olot (Museu de la Garrotxa), Badalona (Espai Betúlia), a Manresa (Centre Cultural El Casino), a Santa Coloma de Gramanet (Can Sisteré) i a Mollet del Vallès (Museu Abelló).

Aquí desfilaren, per les seves obres, Federico García-Lorca, Joan Salvat-Papasseit, Pere Quart, León Felipe, José Hierro, Màrius Torres o Kavafis. Dins d'aquests els puc dir que només desconec l'obra de Hierro, ja que tota la resta són poetes meus de capçalera i biblioteca privada.

Del text per a l'exposició del comissari Manuel Guerrero es pot extreure el conegut interès de Guinovart per la poesia. Sempre va manifestar la seva admiració per Lorca, que va ser l'autor que li va fer descobrir la força de la imatge i del llenguatge poètic. Per bé que la descoberta de la poesia va ser relativament tardana, no hi ha dubte que va anar adquirint un protagonisme creixent en la seva obra. La primera manifestació important de la presència de la poesia en la seva obra va ser la carpeta "Homenaje a García Lorca", signada encara com a José Guinovart, amb set aiguaforts, editada a Cobalto l'any 1951. A més d'un retrat del poeta, s'hi representen escenes extretes dels poemaris lorquians "Poema del cante jondo", el "Primer romancero gitano" o el "Llanto por Ignacio Sánchez Mejías". 

Afirmava el pintor en una conversa al seu estudi de Castelldefels, transcrita per Marta Canals amb motiu de l'exposició "Guinovart. Obres del 1948 al 2002", i publicada al catàleg publicat per la Fundació Caixa Catalunya: "Lorca és molt pròxim a la imatge plàstica, té una gran riquesa d'imatges visuals. Hi ha una gran vibració i molts canvis d'imatges, sobretot en el Lorca de Poeta a Nova York. Altres poetes m'entusiasmaven, però jo em sento lladre de Lorca...Busco un equilibri entre el contingut i la funció plàstica."

 Són moltes les peces inspirades en l'autor de Bodas de sangre, fins al punt que el 1998 li va dedicar tota una exposició, amb el títol "A Federico García Lorca", presentada a l'Espai Guinovart d'Agramunt, lloc imprescindible. 

Si repassem el seu catàleg de la sèrie A García Lorca en un poeta en NY, 1987 Sèrie de 13 gravats il·luminats a mà per l'artista 47 x 49 cm Edició de 75 exemplars, Edicions Polígrafa, trobem a tall de lema lorquià, per exemple, "Para que los cocodrilos duerman en largas filas bajo el amianto de la luna / Los mulatos estiraban gomas ansiosos de llegar al tono blanco / La sangre no tiene puertas en vuestra noche boca arriba / Jamás sierpe, ni cebra, ni mula palidecieron al morir / Yo estaba en la terraza luchando con la luna", que veiem representades, dites, en les imatges, el llenguatge de l'artista agramuntí. Bé deia el poeta Biel Mesquida en el mateix catàleg: "Com quan il·lustrava (ja m'enteneu) un poeta. Feia les imatges seguint, ben a lloure, les seves intuïcions perquè sabia que tenien molt de fonament. Necessitava que allò que feia el sorprengués. Si quedava sorprès sabia que allà hi havia alguna cosa." I encara hi ha alguna cosa i moltes interpretacions possibles.

Del mateix any 1998 és l'obra gràfica a partir del llibre Poeta en Nueva York. Hi destaquen les sis obres de la sèrie, de tècnica mixta sobre fusta. Elements lorquians ben característics, com la lluna i la creu, sobresurten en algunes peces que són més figuratives. Cal remarcar "Cap invertit", de gran força. És una calavera invertida, amb lletres de l'alfabet, envoltada de formigues, ulls de fang i dents fetes de terrossos de sucre. Calavera, cap invertit, interpretable com a retrat simbòlic de Lorca i la seva mort violenta a mans dels franquistes, doble víctima de la barbàrie, com a republicà i homosexual. Encara espera tornar a casa...

Fantàstica la sèrie de les guitarres, obres en format escultura, en fusta, que recorden la cèlebre guitarra cubista picassiana. Color, força i dolor.

Molt destacables també els treballs sobre "Seis poemas galegos" il·lustrats amb Gravat calcogràfic il·luminat a mà per l'artista en Edició de 99 llibres d'artista numerats i 30 suites numerades. Edicions Raiña Lupa, París. 

Tribut merescut a un dels nostres per part d'un dels més nostres. Sí, dels nostres perquè el poeta va firmar una carta el mes de març del 1924 on un grup d'intel·lectuals protesta per les mesures que havia ordenat el general Primo de Rivera contra l'ús del català durant la dictadura.

En seguirem parlant? Oi tant! 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article