Ciutats cuneta

En podem parlar

per Roger Besora

Firmes NT

L'entrada a Tàrrega des de Barcelona
L'entrada a Tàrrega des de Barcelona | Roger Besora

Si hi ha un arquitecte que sigui polemista genuí i a qui s'hagi d'escoltar sempre en els seus raonaments aquest és l'Oriol Bohigas. Un personatge que sobrepassa la dimensió professional del ram per ocupar seient de vellut com a home de cultura. Durant alguns anys, com afirma el seu col·lega de professió Oscar Tusquets, va ser l'arquitecte amb més poder decisori del món, després dels històrics Haussmann a París i d'Otto Wagner a Viena. Al seu costat, l'alcalde Pasqual Maragall va prendre les decisions fonamentals per reconfigurar la ciutat de Barcelona després de la Transició i del llarg franquisme. Recuperar una ciutat maltractada pel desarrollismo dels seixanta i setanta i crear els cànons del que s'havia de fer: la transformació olímpica i el guió posterior.

Barcelona és un dels laboratoris urbanístics de referència al món i, evidentment, també és el model d'urbanització i espai públic que miren d'integrar les altres ciutats catalanes. Al llibre coral Arquitectes en el paisatge, Bohigas analitza els paisatges catalans devastats i n'identifica algunes causes: el turisme, l'especulació urbanística, les urbanitzacions, les granges i coberts agrícoles i la mala integració de les vies de comunicació. D'aquestes últimes, es queixa no només de com el tren arriba a les ciutats, sinó sobretot de com ho fan les carreteres.

És cert que arribant en tren a moltes poblacions, entre les quals la nostra ciutat, el que un veu des de la via no és pas el millor de cada casa. En el cas de Tàrrega, talussos poc cuidats, algunes entranyes desolades i amb tipologies edificatòries tipus magatzem, que fan la sensació al viatger de visitar, en certs punts, un autèntic pati del darrere. Amb l'excepció de la cara sud de les vies en el tram del carrer Segle XX targarí, on hi ha un conjunt modernista de notable interès, les entrades a les ciutats des de la via o la carretera no ajuden a crear una bona imatge de marca. Això, que de tan rutinari ja gairebé ni ho veiem, és el que denuncia Bohigas amb tota cruesa i clarividència.

De fet, si recordem el creixement urbà de les ciutats tot té explicació, però tot i així no podem pas deixar de qüestionar-nos-ho. En el cas de Tàrrega, per exemple, cal dir que gran part dels accessos rodats es produeixen per polígons industrials amb el conseqüent paisatge. Però d'on ve aquesta manca de sensibilitat urbana? Què ens ha passat en els últims cinquanta anys? No hi ha una resposta curta ni simple, però entre altres coses, Bohigas es lamenta que en les darreres dècades s'hagi perdut la cultura popular de cuidar els vorals de les carreteres. Antigament es plantaven oms o plataners a l'entrada dels pobles. Encara avui dia, Anglaterra podria ser un exemple sensible d'una aternativa: totes les vores dels vials estan plantades i pensades amb una idea de conjunt. No ens referim aquí a haver de reproduir l'esquema anglès en un clima que no hi té res a veure, sinó que amb independència de la pluviometria, l'essencial és que els límits de les vies de comunicació amb l'entorn estan dissenyats i ben mantinguts. Hi ha en els planificadors del paisatge més preocupació per la carretera o per la via més enllà del voral i la imprescindible qüestió del drenatge.

Cal dir, però, que aquesta ciutat està fent passos en la bona direcció. Un exemple d'ordenament prou exitós és, sota el meu punt de vista, la urbanització de l'aparcament de la plaça de Riambau. Amb la instal·lació de les grans lletres amb el nom de la ciutat i la pavimentació ordenada i ajardinada del centre s'ha creat un aparcament útil i un tros de ciutat vacunat contra la degradació gràcies a l'ús que se'n fa. Si a això sumem les reformes dels diferents supermercats, concessionaris i gasolineres de l'entorn, amb una estètica cuidada, el conjunt si més no ha guanyat un ordre global, que ja és molt. Hem anat més enllà del voral de la carretera i, ara sí, hem començat a pensar en la ciutat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article