Gran Recapte

El Pati de Tàrrega, història d'un espai urbà. Els pavellons d'oficials del Pati (13)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT

Plànol del Pavelló d'Oficials de Pati de l'any 1761. "Plano de una casa que se propone para alojamiento de los oficiales correspondientes a un esquadron de cavalleria en la Villa de Tarraga"
Plànol del Pavelló d'Oficials de Pati de l'any 1761. "Plano de una casa que se propone para alojamiento de los oficiales correspondientes a un esquadron de cavalleria en la Villa de Tarraga" | Arxiu Comarcal de l'Urgell

Un cop construït el quarter de cavalleria a peu de la muralla del Pati o del Carme, quedava per resoldre el problema de l'allotjament dels oficials, que sempre ho feien en cases particulars. El problema es va agreujar a mitjans del segle XVIII quan, durant més d'un any, s'hagué d'allotjar un esquadró del regiment de dragons de Lusitània, amb més de 30 oficials.

Ja feia temps que es parlava de construir uns pavellons o cases per a oficials. El 1761 s'aconsegueix el vistiplau del rei i l'ajuntament proposa de construir-los a l'altra part del quarter al costat del camí ral de Barcelona. Són dos edificis de bona factura, sòlids i ben fets que costen una fortuna als targarins i que s'acaben cap a l'any 1779.

Com sol passar, els pavellons gairebé mai van ser utilitzats per a allotjament dels oficials, i a partir de 1790 l'ajuntament els cedeix a la Societat d'Amics del País, que hi posa fàbriques i lloga els pisos a tercers. A principis i mitjans del segle XIX, durant la guerra del Francès i les guerres carlines, els pavellons tornen a tenir usos militars, i més tard es transformen en escoles i habitatges per als mestres. Finalment l'any 1869 els edificis passen a mans privades i en un d'ells, al de cal Paradera, anys més tard s'hi escriu una curiosa pàgina de la història de Tàrrega, que en Joaquim Capdevila i Capdevila ens conta en el seu magnífic estudi Tàrrega (1898-1923) societat, política i imaginari:

"En Joan Paradera i Vilalta coneix el poeta Joan Maragall mitjançant el seu cunyat, el també poeta modernista en Josep Soler i Miquel de les Borges Blanques. La seva admiració per Maragall el porta a fer decorar casa seva al Pavelló del Pati, "a en Josep Güell diversos motius inspirats en l'obra del poeta: a la gran vidriera d'entrada, en els seus amplis plafons decoratius amb una escena de Nausica, i en tot un seguit de petits plafons emmarcats en fusta que fan una sanefa amb La sardana, La vaca cega, El comte Arnau, i d'altres títols del repertori maragallià. Prova d'aquesta amistat entre Joan Paradera i Joan Maragall n'és la visita expressa que, quatre anys després de la mort del poeta (l'any 1915), dispensen la família Paradera la vídua de Maragall, Clara Noble, i quatre dels seus fills."1

Com ja hem comentat en anteriors escrits, el segon pavelló fou parcialment enderrocat l'any 1945 per fer una obertura que fes més accessible la carretera N-II en direcció cap a Barcelona. La fotografia que reproduïm mostra com era la cantonada de l'edifici del segon pavelló al costat del carrer de Sant Pelegrí cap als anys 1920.

 

1 Joaquim Capdevila i Capdevila. Tàrrega (1898-1923) societat, política i imaginari. Biblioteca Abat Oliba 284. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2008. Pàg. 625.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article