Fets històrics de personatges de Tàrrega, Guimerà i l'Ametlla de la Segarra

Des de la Vall del Corb

per Joan Duch

Firmes NT

Un plafó de la ruta pel call targarí
Un plafó de la ruta pel call targarí | Ajuntament de Tàrrega

Definim Tàrrega com a ciutat amb vida de cert sentit comercial, cruïlla de camins de la mar a la muntanya, que permeten precisar que vers els segles XI i XII es parla de l'expansió jueva a Catalunya i dins dels aires cistercencs, a l'entorn de Vallbona de les Monges, el Pedregal, Vallsanta, Poblet i Santes Creus.

Vers el segle XIII, tenia uns espais de forma quadrada, que es tancaven amb portals, amb una plaça interior, forn i la sinagoga. Cal destacar que la comunitat jueva de Tàrrega tenia una bona potència econòmica, coneixedors de l'artesania i el comerç, com també hi havia grans metges, banquers, financers i jueus de renom.

Segons Segarra (1984, p.163) com una breu descripció temàtica, personal i molt resumida ho detalla: "Els jueus de Tàrrega es dedicaren més que a cap altra cosa a mercadejar i a la usura", per comentar les relacions dels prestamistes jueus en espais de la comarca.

 

Moixé Natan i Astruc Sullam

Segons notes d'arxiu, Moixé Natan, jueu, presenta el veguer de Cervera i Tàrrega (1318, març) amb una carta del lloctinent del procurador general del rei a Catalunya, dirigida al veguer anterior, mitjançant la qual el lloctinent mana al veguer que prengui en penyora els béns de cinc habitants de l'Ametlla per tal de satisfer tant el deute de mil sous que ells tenen amb Astruc Sullam, jueu de Tàrrega, com la pena del terç a la cort de Guimerà.1

 

En la història de Tàrrega, qui era Astruc Sullam

L'objecte de certes cartes era aconseguir que un jueu anomenat Astruc Sullam, habitant de Tàrrega, que anteriorment vivia a Guimerà, cobrés mil sous, que eren la resta d'un deute de tres mil que havien contret amb ell cinc homes de l'Ametlla que es deien Jaume Soler, Jaume Salvador, Bernat de Castellbò, Ramon Mir i Guillem Ferrer.

Per unes cartes i la lectura d'unes notes "on ens mostren la funció protectora que exercí Moixé Natan davant les autoritats reials en benefici dels jueus de Tàrrega, els quals en aquell temps –anteriors a les destruccions i matances de 1348– formaven una nombrosa i activa comunitat". 

Hem de confirmar que la pena del terç corresponia a la cúria de Guimerà, població on s'havia formalitzat el deute concret. 

 

Vegeu textualment tot el decret aprovat 

"Al molt honrat e discret lo veger de Cervera ho a son lochtinent, de nós na Berenguer de Guimerà, cort de Guimerà, saluts e honor, fem-vos saber que en Jacme Soler e en Jacme Salvador e en Bernat de Castelbò, Ramon Mir e Guillem Ferrer, estadans del lloch de la Menla, confessaren deure an "Astruc Sulam, juheu de Tàrrega, la donchs stadants de Guimerà, tria mília sòlidos em pena del terç em poder de la nostra cort, e los dits homens de la Menla renunciaren a for e a jurisdicció lur e sotsmeteren-se si e sos béns a la nostra cort de Guimerà e, com lo dit Astruch Sullam sie tornat a recclam en nostre poder dels damunt dits deutors de M sòlidos, saul son dret el romanent, e nós al dit juheu no ayam pogut fer satisfer del dit deute ne a nós del terç com no ajam trobats béns dels damunt dits dins nostra jurisdicció ne la cort del dit loch de ça Menla per nós legíttimament requesta e amonestada non aye feit compliment de paga ne de rahó al dit juheu ne a nós del terz e sie en fadiga de dret e nós entenam que poguéssem fer penyora contra lo dit loch de la Menla e los dits deutors per la fadiga de dret a trobada en els."2

Amb aquests breus antecedents observem la importància econòmica de certs personatges prestadors i també d'altres fets més colpidors de com es feia complir la justícia a la història de Tàrrega.

 

1 Vegeu Arxiu Històric Comarcal de Cervera (ACC), Fons de la Vegueria (FV), Registre de la cort, 1318-1319, f. 80 v.149
2 Vegeu Josep M. LLOBET I PORTELLA, "Uns versos inèdits de Mossé Natan, jueu de Tàrrega (segle XIV)", Urtx, 9 (1996), pàgs. 135-139

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article