El cas de la Fira

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT

El cas de la Fira
El cas de la Fira

1- El detectiu anava de sorpresa en sorpresa des que havia travessat aquella línia imaginària de la Panadella.

Encofurnat a la gavardina hi duia els papers amb les adreces. Contràriament al que li havien dit, ni boira ni glaçades no l'acompanyaren ja des del túnel del Bruc i en canvi li sobrava fins i tot la corbata, últim vestigi de la seva relació amorosa, que feia anys llanguia entre papers del despatx, sobres sense diners, i sobretot pols immaculada damunt els diplomes i les coses. Coses dels metropolitans barcelonins! –pensà en veu alta.

2- En el sobre, hi havia les paraules Asociación Española de la Banca, i instruccions (que traduïm) dirigides a un tal Don M. de Pedrolin. Com sempre la mania espanyola del Don i Donya i afegint-hi una N sobrera del tot.

"Té una reserva a l'Hotel Pintor Marsà al seu nom i també li hem dipositat dos mil euros per a despeses. La seva feina serà trobar i desemmascarar el personatge que reparteix a canvi de res, –ni de comissions!–, diners pels carrers. Entregar-lo a les autoritats i escarmentar-lo per aturar aquesta bogeria. El sistema que vostè apliqui és cosa seva."

No li venien gens malament els diners: pagaria el lloguer endarrerit de dos mesos.

3- Tot era una disbauxa a Tàrrega. Gent amunt i avall, i una bogeria total que s'havia apoderat de carrers, places i terrats. Els terrats! Era el lloc des del qual l'amenaça podia caure damunt la ciutat convertida en bitllets. A la premsa hi constava l'envit, i –pensà– això era el que faria més mal a la opinió pública. Li pagaven per evitar-ho.

- I per mi si li diuen "artivista" al John Fisherman (que sembla que regalarà diàriament bitllets reals al públic) o si li diuen TargaMan!– va dir en un atac d'ira continguda.

4- Va rebre noves instruccions : "Vagi a les lleixes del carrer de la Vilanoveta i trobarà el llibre Un assassinat, noi, d'Alan Hunter. Col·lecció La cua de palla. Pag. 21, paràgraf 16. Trobarà les raons per seguir la pista a dos poetes que van d'artistes, i actuen a la Fira. Ells sembla que tenen la clau."

Estirat al llit, amb la camisa a mig cordar i les sabates posades, llegí amb atenció:
"Té la dèria d'escriure –digué Maureen–. S'empesca històries per als diaris, però ja en va una mica tip. Em sembla que també fa poesies, unes poesies de bogeria que et fan sentir, que t'arriben a dins. Ara escriu un llibre."

En el programa oficial, algú havia marcat moltes coses però en fosforescent hi havia l'espectacle Asteroid. Aniria a veure els assajos previs i intentaria veure a qui s'enfrontava. No sabia el que li acabaria passant, mentre era seguit a curta distància per vuit ulls escrutadors.

5- El menú preparat era esgotador: Gra fort, de recorregut per a tots els públics; Menú burgès, amb teatre de sala; Menú Festa Major, amb espectacles d'entreteniment i nostàlgia; Menú força, amb arts del circ; Menú infantil, amb visites extraterrestres, rinoceronts de colors...; un Menú lleuger, amb dansa i arts de moviment; Menú recomanat; Menú vegà de política, compromís, feminisme i ecologia i propostes contemporànies de Nouvelle cuisine...Accents mexicans, catalans, veus en anglès i francès...un dansant per aquí, l'altre fent acrobàcies per allà... tot un festival.

Quan no havia passat ni un dia sencer, ja estava esgotat. 

6- Pensà que els poetes de l'Informe estrany que havia rebut només podien ser o al Menú Compromès Vegà o a l'Infantil. Un cop repassat tot el personal, i amb torticoli per intentar veure tot el que se li oferia, anà decidit a l'Ondara, on li deien que es feien molts dels espectacles.

7- Aquells dos destacaven clarament de la resta. Ni eren actors professionals, com saltava a la vista, ni anaven compassats: eren dos voluntaris i prou i els seus gestos ho delataven. Mentre els altres ja eren davant l'Asteroid, els van haver de cridar per refer el grup. La gent, però, reia de la poca destresa.

Quan se li acostaren una mica, Pedroli els agafà de les mans enguantades i sense deixar-los anar, etzibà:

- M'han dit que sou vosaltres els qui repartireu els diners o que en teniu informació! No us penso pas deixar anar mentre no sàpiga la veritat! Confesseu!

- Miri, escolti, no en sabem pas res. I si fóssim natres, es pensa que estaríem repartint bitllets enlloc de pagar deutes? – digueren amb total sinceritat, tapats per l'escafandre.

De sobte es veié l'ombra d'una canya de pescar pels terrats del voltant.

- Doncs sabeu què us dic? Plego, que necessito descansar per avui! O me'l trobo el Blanc Pescador aquest de cara o que faci de TargaMan o el que li doni la gana i... Campi qui pugui! –va dir, deixant-los anar de cop, cosa que va fer que caiguessin els dos a terra, amb un gran esclafit de riures de la canalla…

(CONTINUARÀ) (o no…)

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article