El pati de Tàrrega, història d'un espai urbà. La transició i l'edifici del Pati, 1977 (12)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT

Anunci a la 'Nova Tàrrega' del 31 de març de 1979
Anunci a la 'Nova Tàrrega' del 31 de març de 1979

El 27 de juny del 1977, dos anys abans de les primeres eleccions municipals democràtiques, l'Ajuntament de Tàrrega va concedir llicència per a l'enderroc dels pavellons del segle XVIII situats a la plaça del Carme número 19, i concedí llicència d'obres per a la construcció d'un edifici d'habitatges d'una alçada de 30 metres. 

Pocs dies abans, el 15 de juny, la UCD d'Adolfo Suárez guanyava les eleccions generals espanyoles, amb qui bona part de l'ajuntament existent s'hi identificava políticament. A Tàrrega la UCD fou, en aquestes primeres eleccions de la transició, la quarta força més votada amb el 13% del vots.

En pocs dies es van iniciar les obres d'enderroc i immediatament els representants dels partits polítics de Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, els Partits Socialistes i Unió Democràtica (que havien obtingut prop del 80% dels vots a les eleccions generals a Tàrrega), van respondre públicament adreçant un escrit a l'Ajuntament (publicat a Nova Tàrrega), on es denunciava que l'edifici "infringeix les Ordenances municipals vigents" i que entra "en contradicció amb el Pla General d'Ordenació Urbana, aprovat temps endarrere, provisionalment". Es deia també que "els signants que representem una majoria de vots a la nostra ciutat, recordem públicament a l'Ajuntament la seva transitorietat i el seu caràcter no democràtic i creiem que, donades aquestes característiques, el Consistori, ja deixant de banda l'aspecte tècnic de la qüestió no pot prendre en consciència una decisió tan greu com és la concessió d'una obra com la que es planteja i que hipotecaria greument el passeig més representatiu de la ciutat".

Dies després, els Socialistes de Catalunya - Tàrrega van presentar un recurs de reposició a l'Ajuntament demanant que l'Ajuntament anul·lés l'acord de concessió de la llicència d'obres. En paral·lel, el partit d'Unió Democràtica de Catalunya publica a 'Nova Tàrrega' un escrit on es mostra contrari a la iniciativa d'"algun estament polític local", de presentar un recurs de reposició i un contenciós administratiu, que "originarien uns perjudicis de molt quantiosa vàlua, els quals hauria de satisfer el Municipi amb els cabals que són de tots els ciutadans". Cap més partit o col·lectiu ciutadà va fer res més. El Consistori va ignorar el recurs de reposició per silenci administratiu, amb la qual cosa l'obra podia seguir endavant.

Un cop esgotats els terminis, ningú va anar al contenciós administratiu. Probablement, i donat que no hi hagué suspensió de les obres, que l'edifici s'anava construint i mentrestant s'anaven venent els pisos, va provocar que no s'anés legalment més enllà. Així com les dificultats econòmiques que suposava la presentació d'un contenciós administratiu, van fer irreversible la definitiva construcció de l'edifici del Pati.

Només algun escadusser article d'opinió en aquest setmanari recordaria la barbaritat urbanística que patiria per sempre més la ciutat i la pèrdua irreversible de patrimoni arquitectònic. 

A la campanya electoral de les eleccions municipals de l'any 1979, el tema de l'edifici del Pati fou un dels aspectes que van tornar a ser objecte de debat públic, tal com podem veure a l'edició de 'Nova Tàrrega' del 31 de març del 1979.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article