Lligar caps histôrics

Històries per contar

per Ramon Boleda

Firmes NT

Façana principal on hi figura la gàbia damunt del ràfec
Façana principal on hi figura la gàbia damunt del ràfec | Enfo

Remenar papers vells ha d'agradar. A mi m'agrada, sempre amb la dèria de descobrir noves notícies que ens facin conèixer el passat o simplement que reforcin tesis ambigües, com la història que avui porto a les pàgines de Nova Tàrrega. Aquesta, va ser presentada a Castellserà en la jornada monogràfica de treball pel maig de 2008, dedicada al Bandolerisme, Bandolers i Bandositats, que actualment s'ha reforçat per una nova descoberta.

Cal saber que Poblet esdevingué amo i senyor de Verdú i els seus habitants a partir de l'any 1229, cancel·lant una hipoteca que pesava sobre la vila des de l'any 1203. Més endavant, Poblet obtingué del poder real, tota la jurisdicció civil i criminal "el mer i mixt imperi" per l'empenyorament de 35.000 sous de fiança sobre Verdú, que el rei Pere III va demanar a l'Abat Copons l'any 1342. El rei Pere –dit el "Cerimoniós" i també del "Punyalet"– es reservà però, el dret de recobrar dita jurisdicció; més, davant la impossibilitat de recobrar-la, el seu fill Joan I la vengué definitivament a Poblet. Per aquesta compra-venda, Poblet exercí sobre Verdú el poder d'aixecar forques i costells (penjar i torturar) amputació de membres i altres càstigs, segons els usos i costums marcats en el Usatges segons les faltes comeses (1).

El monestir de la conca, guarda en els seus arxius un gran número de documents judicials que l'historiador Valentí Gual Vilà, professor d'Historia Moderna de la Universitat de Barcelona, amb un treball de gegant, n'ha fet un extracte de cada un d'ells. De Verdú, enumera 335 referències d'atestats, robatoris, assassinats, baralles i altres maldats. Entre aquests, s'hi troba el d'un assassí a sou.

Tot i que la tràgica acció criminal tingués lloc a Verdú, prop del portal de la Font; així com les primeres indagacions i declaracions fiscals fossin fetes al castell de Verdú, la notícia d'aquest fet havia quedat des de fa anys i panys –que jo sàpiga– esborrada de la memòria popular. 
Ha estat a partir de la publicació dels esmentats documents, que la notícia s'ha divulgat gràcies al citat historiador. Res de res, s'havia trobat escrit. I no serà per falta de causa; doncs la crueltat, monstruositat, salvatgisme i més, fou tant esgarrifosa, com per haver-se recordat llargament.

El fet ocorregut va passar el dia 2 de juliol de 1566 al peu de les muralles de Verdú. Aquell mateix dia, fa l'atestat Joan Martí, lloctinent del batlle de Verdú, amb la presència del notari Onofre Banquer de Vimbodí i del procurador fiscal Antoni Peres, que diu: 

"Fora los murs de Verdú, en un tros de d'Antoni Balcells, prop del portal de la Font y d'unes tàpies, fou trobat Jaume Tomàs, de Vilamanyanor (Vilet), nafrat d'un cop (tir) de pedrenyal, a punt de morir. Fou assassinat per Joan Cisterer també de Vilamanyanor. Aquest explica a la seva manera de com va anar l'assassinat, dient: "Avui dissabte de matí, ell i Jaume Tomàs, menor sortiren de Vilamanyanor i anaren junts aTàrrega per parlar amb mossèn Molner. No el trobaren i s'hi van estar fins a les vuit o les nou de la nit, van fer cap a Verdú van trobar el portal tancat. Van mirar de dormir a fora i van veure que dos homes –un petit amb capa gascona que no duia posada– armats amb pedrenyals se'ls acostaren. Un va disparar contra Tomàs, després d'un intercanvi de trets."

En aquest procés no hi havia altre testimoni declarant que pogués declarar. L'únic que declara és Cisterer, acusant el dos homes de la seva imaginació. Després d'algunes informacions, resulta que dit Cisterer, un vespre, en el molí seu de Vilamanyanor, va rebre la visita d'un home que volia matar en Tomàs i que li concertés. Si ho feia bé, li faria donar deu ducats. Van quedar que Cisterer mataria a Tomàs quan tornessin de Vallsanta, després d'haver anat a Tàrrega. Així ho feu i, per tant Joan Cisterer fou còmplice de l'assassinat.

Les investigacions realitzades posaren al descobert la consuetud delictiva de Cisterer, ja que pel maig de 1664 –o sigui dos anys abans– en companyia d'un altre, havia mort amb un cop (tir) a un cosí germà seu, del mateix nom i cognom de Sant Martí (a)lies "la Mort" en un bosc de Mont-ral, també per diners.

Joan Cisterer diu que no es vol defensar de les acusacions que li fan sobre les dues morts i es llença en braços del procurador fiscal.

Transcorregueren prop de dos mesos d'aquesta declaració; i l'historiador Valentí Gual en la seva descripció, no esmenta per enlloc el nom de Verdú, ni durant el temps previ, ni en la condemna, ni en la seva execució. Tot feia creure que el procés passava pel castell de Verdú, però no es podia assegurar. 

 

Heus aquí la condemna 

El dia 16 de setembre, Fra Antoni Fuster, batlle general de les senyories de Poblet, condemna a Joan Cisterer de Vilamanyanor a ser "... posat en un piló y li sia levada la ma y sie ficada ab un clau en lo ledoner de dit portal, y aprés sie portat a la plaça en un catafal y sie degollat per lo coll de guisa que muyri y que la sua ànima sie separada del seu cos y aprés ne sien fets quatre cort(ters) e sien posats per los camins y allà on dit batlle volra, perqué de ell sie càstich y als altres exemple. La sentència és excutada davant de una multitud ingent." 

- On eren el lledoner, el portal i la plaça?

Un dia, no fa molt, consultant l'arxiu parroquial –un gran arxiu– va caure a les meves mans el Llibre de comptes de la sagristia(de) 1555-1704. Aquí, hi vaig trobar escrit: Als 21 de abril del any 1605 havem arrendat los fems de davant lo ladoner del portal de la font y tota la costa fins a la font per temps de un any (2) que em donava la resulució definita als interrogants d'aquest macabre fet, lligant caps històrics.

L'escrivent que ho va escriure, poc podia pensar que passats més de 400 anys, donaria la complaença dels historiadors, per la justificació, i confirmació d'una hipòtesi que hom intuïa. En aquest cas el lligam d'aquesta macabre història, altrament desagradable, però il·lustrativa pel coneixement de la justícia dels temps passats.


(1)L'aplicació de les penes venien marcades en els Usatges (usos i costums.) segons el tipus de les faltes comeses Així per l'usatge 94, sabem que: "Solament a les Postats (potestats) és donat dels homicidis, dels aulteris, dels farciladors, (emmetzinadors) dels ladres, dels robadors, dels baadors (traïdors) e altres malfetors, que façen, a lur semblant, taylar lo peu, e la man, e les oreyes, trer huyls, tenir preses en tàvega (presó) lonch tems e si mester és. (penjar) lurs cors a la perfí (finalment). Usatge 95 Mulieribus):  
Aquesta és la jurisdicció que el rei ven a Poblet a Verdú.

 

(2) L'arrendament dels fems, donava ingressos en els municipis. En aquest cas els beneficis anaven a l'església

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article