L'artista: kamikaze?

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT

L'artista: kamikaze?
L'artista: kamikaze?

Anècdota real, molt poc maquillada: "Mira, estreno un local i m'interessaria que hi féssiu alguna actuació musical, poètica, artística o el que us vagi millor. Així porteu els vostres amics i us doneu a conèixer…No us pagaré res però us convidaré a la cerveseta." Resposta real però també imaginària: "Doncs mira, pots fer una cosa diferent. Ja que ets tu qui estrenes local, dóna't a conèixer convidant a cervesetes a tothom i a mi em pagues un tant per hora, ja que porto els materials, el talent i les arts. Què et sembla?"


De forma habitual surt el debat sobre els límits de la sobreexplotació al sector cultural. Aquest país és un lloc en el qual hi ha més programadors (amb diner públic) per metre quadrat que arreu, que fan la competència (amb diner públic) a programadors de veritat, artistes, sobretot, i entitats culturals. Aquest país, que malda per construir una República, no es pot permetre més temps anar amb una sabata i una espardenya, i a més de la propietat de l'artista, ha de respectar el seu treball i drets. 


El 1980 la UNESCO des de Belgrad aprovava la Recomanació relativa a la condició de l'artista. Una resolució on es recomanava als seus estats membres les facilitats necessàries perquè els artistes i creadors poguessin exercir les seves responsabilitats en igualtat de condicions a la resta de ciutadans, alhora que preservar la seva inspiració creadora i la seva llibertat d'expressió. Establia diferents recomanacions per garantir la seva vida material i espiritual.

Es definia a l'artista i creador com "tota persona que crea o que participa, per a la seva interpretació, en la creació o recreació d'obres d'art, que considera la seva creació artística com un element essencial de la seva vida, que contribueix així a desenvolupar l'art i la cultura i que és reconeguda o demana que se la reconegui com a artista, hagi entrat o no en una relació de treball o altra forma d'associació".

El sector cultural no pot ser subestimat per la seva font generadora d'ingressos; el 2010 representava el 3,9% del valor afegit brut del total de l'economia catalana i donava feina a 164.000 persones. Això representava el 5,2% del conjunt de persones ocupades del principat.

La comissió de Cultura del Congreso de los Diputados aprovava l'Informe de l'Estatut de l'Artista. Un informe que "Se centra en els tres principals problemes que els representants de la cultura van traslladar a la comissió: Fiscalitat, protecció laboral i Seguretat Social; i compatibilitat entre prestacions per jubilació i ingressos per drets d'autor." Quantes persones no redescobreixen les seves facultats artístiques quan ja són fora del mercat de treball, i en canvi són tant útils per a formació de noves generacions, manteniment en forma de les anteriors, i fer créixer la creativitat de les societats!

Aquestes propostes les podem trobar també a l'informe del CONCA: 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura (2014). 

El mateix passa amb el món de l'artesania, on el públic, inexpert, a vegades acaba comprant arracades fetes en sèrie cap allà Orient, amb materials plàstics (o indescriptibles) i s'espanten pel (just) preu d'una peça feta a mà, sigui amb metalls o pedres semi o totalment precioses. Si no en podem comprar cinc, comprem-ne una, que sigui realment especial i que recordarem tota la vida. La immediatesa d'aquests temps moderns, mata, amb la pressa i les ganes de posseir, qualsevol elecció que hauria de ser més madurada.

Per tant, hi tornarem a insistir, però programadors, entitats públiques o privades i administracions, feu el favor de seguir les directrius ja marcades al món mundial, i afavoriu, amb uns ajuts adequats, que la cultura, els artistes i artesans puguin viure de la seva feina, ni que sigui una mica, per al bé de tothom. I no es parla de subvencions, que això serà motiu d'un altre article. I un prec també a la gent que malda per sobreviure de les arts i la cultura: adaptem-nos, renovem, aportem coses diferents, i sobretot, encara que ens vulguin pagar amb canyes o diguin que no hi ha diners ni per al quilometratge, treballem com a professionals, investiguem, adaptem idees i encetem conceptes. 

La inspiració ens ha d'agafar treballant, com diuen que deia Picasso…

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article