Càpsula 48. #Challenge

Càpsules de TIC

per Ramon Oromí

Firmes NT

Il·lustració de la Càpsula 48
Il·lustració de la Càpsula 48

Quan ja m'estava preparant per apagar-ho tot, per a gaudir del meu detox tecnològic estival rebo notícies dels nous 'challenges' que estan triomfant a les xarxes socials. Es tracta del InMyFeelings Challenge que repta a baixar del cotxe en marxa per ballar una coreografia i del Zoom Challenge que proposa estirar violentament els peus d'una persona que està asseguda ballant al ritme d'una cançó de hip-hop, en sentir la paraula zoom. Aquests s'afegeixen a la llista d'altres reptes tant o més perillosos com els d'empassar-se una pastilla de detergent, de beure aigua bullent amb una canya o aguantar el braç sobre un fogó encès, mentre es grava la "proesa" i després es comparteix arreu.

Però què ens està passant? Pel que es veu, la ruqueria humana no té límits ni fa vacances! Això de reptar els altres no és res nou: Aixeca la mà si mai t'has deixat endur per l'ímpetu d'un desafiament o si has provocat a algun amic o saludat amb un "a que no t'atreveixes a...?". Per això, et proposo el repte d'entendre quines són les claus de la seua viralitat i reflexionar sobre les seues conseqüències.

Des del 2013, coincidint amb el desfici per les etiquetes i la democratització dels dispositius mòbils, aquest fenomen viu una nova època daurada, i suposa l'aparició d'inofensius challenges 2.0, com el mític i estrafolari Harlem Shake, l'Ice bucket consistent a abocar-se una galleda d'aigua gelada damunt del cap, el Water bottle Flip en què cal fer donar una volta sencera a una ampolla plena d'aigua i aconseguir que es mantingui en peu o el Repte Maniquí (Mannequin Challenge) que busca que les persones que hi participen quedin congelades en plena acció.

Malauradament n'hi ha d'altres més extrems, que posen en risc la salut de les persones que els duen a terme. Com la tristament popular Balena Blava, que proposava 50 proves que calia anar superant, que incloïen autolesions, provocaven el ciberassetjament de la persona participant i finalitzava amb el seu suïcidi o el Joc de l'asfíxia (Choking Game).

Però què és el que fa que (ens) resulti tan atractiu participar-hi?

  1. Reforç de la identitat personal. El número de likes s'ha convertit en la mesura de la nostra popularitat. Això va molt lligat al nivell d'autoestima i a la necessitat de sentir-nos acceptats i valorats dins de la comunitat.
  2. La pressió ambiental. La imatge que acompanya aquesta càpsula ho mostra de manera molt gràfica: molts cops fem les coses perquè les fa tothom i no volem sentir-nos diferents, ni esdevenir el blanc de crítiques i burles si és que no ens atrevim a realitzar-ho.
  3. La normalització. Veure-ho a través d'una pantalla, ens fa menys conscients del nivell de risc que pot comportar a dur-ho a terme. A més, totes hem tingut la falsa sensació que controlem la situació i coneixem els nostres límits.

 

Per encarar positivament aquestes situacions amb les més joves de casa, et proposo algunes pistes:

  1. Motiva la pausa. Procura refrenar la seua impulsivitat per realitzar-ho. Convida'l a reflexionar sobre els riscos que pot comportar. Proposa-li altres maneres menys arriscades o més controlades per cremar energia i viure experiències emocionants.
  2. Autoestima'l. Com tothom, necessita sentir-se bé, acceptat i benvolgut. Valora i reconeix els seus petits èxits del dia a dia.
  3. Parla-hi. Refrena el teu desig de prohibir-li fer-ho: encara n'hi faràs agafar més ganes! Escolta les seues raons, sense jutjar-les i proposa-li alternatives per dur a terme el seu objectiu, satisfer la seua necessitat.

 

Com ens passa sempre, aquest tema dóna per molt més i faré curt. Et convido a continuar-ne parlant a través de les xarxes i al bloc capsulesdetic.wordpress.com. Bona quinzena!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article